Cercador


Llista categories

Desideriana

Un relat de: Dolça Parvati

.
Somien la hipomea i l'atzavara
que es retroben cada nit en els teus versos.
Que són perquè tu les nomenes,
perquè altres cors acullen
la sement que escampes.
Somien la hipomea i l'atzavara que passegen,
com dos enamorats erràtics
per la vorera d'un camí de mar i terra.


Comentaris

Afegir comentari
  • Aniversari[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • perquè tu les nomenes[Ofensiu]
    franz appa | 26-10-2008

    Així de simple, l'existència per la paraula, la capacitat de generar una realitat pròpia que rau en la poesia. Segurament el món vegetal ens sobreviurà, brota a cada pas en el més aspre desert, però un cop hàgim desaparegut, els homes i les dones, els poetes i les poetes, ja no hi haurà hipomees ni atzavares. Tot allò haurà mort, encara que la vida sigui encara un impuls del temps en el camí de l'eternitat.
    Poetes com tu, doncs, ens calen, capaços d'enesenyar i transmetre la fecunditat de la paraula.
    Un petó,
    franz

  • preciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 13-10-2008 | Valoració: 10

    poema, ple d'olors, de colors, d'atzavara i hipomea. Meloses paraules dedicades, amb tant d'enginy com destresa, a l'amic desideri, suposo, i que de ben segur les ha rebut amb els ulls negats.

    Molt bonic poema, et felicito.

    Una forta abraçada.

    Ferran

  • I m'han parlat d'un Paradís...[Ofensiu]
    desideri | 13-10-2008 | Valoració: 10

    I m'han parlat d'un Paradís
    on les paraules són fetes de batecs
    i la solitud no existeix enlloc
    perquè ets i l'anomenes companyia
    dins del cor, entre les mans, arrelada
    a les meves entranyes perquè creixo
    cada vegada que em parles amb el respir
    de qui sap que a l'endemà descobrirà
    la mirada de qui estima al seu costat.


    M'han parlat hipomees i atzavares,
    les mateixes que ens van veure erràtics.


    Gràcies, senyoreta Parvati, pel seu oferiment i la propaganda al meu modest bloc. Ja vaig veure aquest poema al fòrum i aquesta va ser la meva aportació que no arriba a la sola del seu poema.

    Gràcies enrojolides, R. V.

  • M'agrada el vers![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 13-10-2008 | Valoració: 9

    Me'n faig creus que els poetes pogueu dir tantes coses en tant poquet espai, també trobo molt enginyós la quantitat de paraules que hi poseu i que en la parla quotidiana no les fem servir i tot i així s'entenen.

  • Gràcies, Dolça[Ofensiu]
    Epicuri | 13-10-2008

    Pel nou poema i la nova flor: hipomea

    La conec però desconexia el nom. Maca, amb un aire fúnebre, color de bisbe porprat.

    hipomea, atzavara. Boniques de dir, per fer gimnàstica amb la llengua.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Dolça Parvati

Dolça Parvati

70 Relats

372 Comentaris

86402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Afegir a preferits
Biografia:
ladulceparvati@gmail.com

El meu bloc de poemes


El meu bloc de relats

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >