Digueu-me egoista, però em quedo sense llegir a un dels preferits!!!
Bon any, bona sort i fins aviat

ara que el llegeixo desde fora sembla un anàlisi fred de l'amor............però esclar es que estic freda.

Amb el teu poema, amb el teu escrit. L'he sentit. M'ha arrivat a l'ànima.
Jo visc entre records. No vui obrir els ulls. No puc, les parpelles em pesen.

Mesos i mesos esperant
el que un dia vaig rebutjar,
dies i dies pregant
per poder tornar-te a estimar.

Desapareixeres com el fum,
com una tronada d'estiu,
com totes aquelles coses
que un dia em van recordar
que encara hi era viu.

Això si que m'arriva al cor.............Una abraçada

estava tranquil.la,
tu vas ser qui em va fer
tornar a somriure.
Aquest vers em planteja que em de mirar que si s'ha perdut, es que avans s'ha trovat. Podem agrair aver tigut amor.
En el meu humild comentari et dono la benvinguda.
Endevant

com pots descriure tant bé el meu anhel? M'ha encantat.
Benvingut

Tot i que m'he llegits els teus relats, cada vegada els sento mes, i n'ho m'he pogut estar de comentar-t'ho. M'encanten. segueix, escribin si us plau

Al llegir aquest poema de sobte m'en he adonat de tota aquesta veritat. L'has tan be descrita!! La mancança alfabetica l'has fet infinita!! tan sentida!
M'ha encantat. Et segueixo.

i amb les mans enllasades,
parlan, xiuxiuan a cau l'orella,
trovarem aquesta parella,
aseguda en un banc, a les rambles.

Tanco els ulls, imagino l'anyorança del cos estimat quan estem sols, damunt el llit, l'anyorança del alé, de l'abraçada, de les paraules i el petó de bona nit. M'ha encantat