EL BES

Un relat de: cristall

Fa temps que ens mirem als ulls
buscan quelcom que ens indiqui sentiments d'amor.
Avui és diferent.
Les converses s'em fan llunyanes quan em mires així,
les paraules perden el seu significat.
Només murmuri de fons.
Els nostres rostres estan molt a prop,
gairebé sento la teva respiració.
Trovo una tendressa i una brillantor...
que no habia vist fins a les hores.
Desig.
No paro d'observar els teus llavis
que clamen a crits que siguin besats.
No em vui resistir.
Alço les meves mans
per acariciar amb la punta del meus dits
la linea de la teva boca.
El meu cos reacciona,
tremolós pel que vol.
M'apropo més a tu
posant les meves mans a teu clatell,
i torno a acariciar els teus llavis
aquest cop amb els meus llavis
gairebé sense tocar-los,
suaument,
primer un llavi,
despres l'altre....
el meu cos demana més.
Em rodeixes amb els teus braços,
i començo a fondre'm,
llavi a llavi.
Plaer.
La punta de la meva llengua
tasta els teus llavis entreoberts,
i exploro poc a poc aquest indret desitjable.
Es trova la teva llengua,
es toquen amb timidessa,
es volen conèixer.
Ara la meva boca no vol parar,
realitzant moviments circulars,
suaus i ferms,
mentres puja l'escalfor del cos.
Però vui veure l'expresió del teus ulls;
separo un milimetre la meva boca de tu
per observar-te,
però ara ets tu qui pren l'iniciativa.
No vols que pari.
Exclata la pasió.

Comentaris