Solitud d'amor

Un relat de: cristall

Cau el pes
damunt l'esquena,
damunt l'anima,
damunt el cor.

Coi de llàgrimes!!

M'envolta el silenci inmens del amor,
m'ofega el pes de la solitud,
m'amago darrera
de portes ferro.
No vui sortir.

Coi de nit de feblessa!!

Anyorant les caricies
d'una mà estimada,
i les paraules tendres
d'un enamorat,
no espero res,
jo ja he estimat.



Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • mai deixem d'estimar,[Ofensiu]
    Lèvingir | 19-04-2008

    Lèvingir

  • genial[Ofensiu]
    nimfa19 | 07-01-2007 | Valoració: 10

    és tan simple i tan real m'encanta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: