LA FUGIDA

Sóc covard, ho sé, ho admeto;

Quan t'has apropat massa
m'he allunyat.
Qualsevol excusa ha sigut creible per fugir.
Ha sigut fàcil.
Vaig tenir el primer trasbals,
vaig pensar que no t'importava
i vaig fugir.
La distància,
el no veure'ns,
el no parlar tan sovint com feiem avans,
m'ha ajudat en la meva fugida.

Amb tu tornava a sentir,
tornava a somiar...
el cor estava en pau.
Potser encara no estic preparada
per tonar a sentir l'amor.
Em conec, sóc apasionada,
apasionada en la vida
i apasionada en l'amor.

Si, apasionada en l'amor.

Això em perd.

Perque quan m'han tingut a les seves mans
m'han tornat el meu amor
amb el maltracte, la humiliació i la traició.
I si ara em torno a enamorar,
com m'el tornaran aquest cop?.
No volia trovar aquests sentiments
tan aviat, no encara,
encara no,
però sé que no es poden controlar.

Així que la solució és allunyar-me.
Però no molt.
Perque ets important per mi
encara que no ho vulgui.

Estimo la teva amistat.

Aixó també és egoisme.
Sóc egoista i covard.
Reconec que no m'agrada
tota aquesta realitat,
és el que la vida m'ha ensenyat
a protegir el meu cor
de mes ferides i mes sang.


El que tu sents? No ho sé,
potser sóc aquella amb qui parles
quan necesites companyia,
una bona conversa,una poesia,
quan tens temps per compartir.
Aquelles estones
de riure en el teatre,
estances amb els amics...
Això t'ho puc oferir sempre.

Per això sempre em tindrás aquí.