Per sempre més

Els he vist,
aseguts en la sorra de la platja.

Ella
tenia la seva galta tocant el pit nu de l'home,
i ell
l'abraçava amb un abraçada forta,
com per no deixarla escapar.
Tenien un mig somriure de pau
i els ulls brillants.

Jo els mirava, encisada.

Ella
aixecà el cap un moment per mirar-lo,
i ell aprofità per besarla,
tiernament, suaument, inacabable.
Amb la seva altre mà,
una mà gran,
li agafava a barbeta.
Després acaricià la galtona suaument,
amb tendresa.
Quan semblà una eternitat
es van mirar al ulls.
No es deien res, no feia falta.

La dona tornava a mirar més enllà del mar,
amb aquest somriure.

Aviat es faria fosc
i la lluna iluminaria els seus cabells,
blancs,
per els anys que no li pesen