MURALLA

Un relat de: cristall

Fa temps que me n'adono
que he construit un mur davant meu.
Fa temps que me n'adono
de la fredor que sento arreu.

Gran muralla invisible
que s'alça, de pedra i gel
que tanca la meva ànima
ara casi inamovible .

Fa temps que m'en adono
del cerc de la tanca tensa.
Fa temps que m'en adono
d'aquesta vuïdor inmensa

A l'altre banda hi es, ho sé,
la claror, l'escalfor, la vida,
perque el cor mira per la finestra
però s'amaga de seguida.

Fa temps que m'en adono
que deixo pasar la vida.
Fa temps que m'en adono
que aquest mur no te mida.

Els sentiments es rebelen,
mans d'ajuda,de carinyo i amistat.
Fa temps que m'en adono
que la solució es saltar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer