M'agrada imaginar-te amb mi

Encomanes els teus sentiments. Jo, ja amb 70, encara somio. Per a mi, somiar és un regal i subterfugi de què gaudim els humans. Altrament, l'amor crec que és l'estat de cel dels racionals, barrejat sí, amb prou d'imaginació i adobat amb molt de sentiment.

Per un error tecnic en el meu escrit d'Aragò i queden penjades les paraules de Pere el Cerimoniós:

"La nostra gran nació"

M'agradaria que llegissis el meu vers Busco a Déu... no el trobo. Em cal assabentar-te però, que vaig passar prou anys en un seminari.

com molt bé dius, aquestes paraules es noten plenes de sentiments...

Tanco els ulls, imagino l'anyorança del cos estimat quan estem sols, damunt el llit, l'anyorança del alé, de l'abraçada, de les paraules i el petó de bona nit. M'ha encantat

Dolça melangia la que s'esmuny entre els dits i només deixa l'esguard del seu tacte.
Els somnis i la realitat de vegades semblen abraçar-se vagament...
Els darrers versos són preciosos, semblen fulles que el vent s'enduu cap a un destí incert.
Potser el títol és una mica massa evident; no sé, per exemple quedaria més suggerent: "M'agrada imaginar-te". Però no em facis massa cas, perquè precisament jo, sempre tinc més problemes amb els títols que amb els relats o poemes.

Una abraçada!

M'ha agradat el teu relat, trobo que està molt bé.

Saps com recordar l'enyorança d'un ésser estimat.

El que no he tingut clar, és si parla d'una persona a la que vol tornar a veure (és a dir, que ja ha vist) o bé d'un ideal de persona, d'un "això és el que jo voldria per a mi". Aquesta persona de la que parla, la coneix ja o és només una idealització?

Però, malgrat aquestes dues interpretacions (o potser gràcies al malabarisme que fas combinant-les) et donc un 10. No et queixaràs eh? ;-)

Au, salut!