Mancança Alfabètica

Un relat de: GATBLAU

D'amor:
Perqué tu raptor captiu,te l'has endut sencer,
sense avisar,sense raons, i ja no torna.

De braços:
ferms, que m'envoltin i em transmetin força,
que siguin el refugi de les meves ombres.

De carícies:
que em llaurin lentament el cos
i m'impregnin de tu cada racó.

De dos:
Per compartir moments i llençols
i sentiments barrejats amb suor.

D'emocions:
Clares o grises, que em remoguin o em revoltin
però em facin sentir viva.

De fe:
En re-trobar-te;
Ja ni tan sols crec en mi, ni en res.

De Gemecs :
sensuals que trenquin els silencis solitaris,
marquin la cadència del nostre alè
i atravessin la foscor de la nit.

D'hores:
Compartides, passades, perdudes
o malgastades;
El tems s'esmuny entre els dies
I passen els anys i res no canvia.

D'il.lusió:
Per fer que cada dia sigui diferent;
d'il.lisió per compartir moments i records.

De joia:
Regalims de felicitat desbordant que em recorrin el cos
i s'escolin entre els porus de la pell nua fins arrivar a l'ànima.


De luxúria:
Incansable i còmplice que em porti per terrenys inexplorats i em faci cremar el cos fins a esgotar-lo,
fins a fondre'l amb el teu

De llavis :
tremolosos desitjant robar-me un bes.
De llavis contra llavis, salvatges i rebels.

De mi :
Perquè ja no sé qui sóc ni què vull
(I m'enyoro)

De nits:
d'estels d'estiu i copes de vi
d'essència de subtil corteig i sensualitat;
de nits sense dormir, de nits al teu costat.

D'orgasmes
conjunts que vessin sentimetns i passió a cada compàs
marcat pels nostres perfils.

De passes:
Endavant , pausades , confiades i segures,
certeres , o fallides, però passes , a la fi.

De quimeres
Impossibles que construeixen realitats felices.

De riures:
Sincers que omplin els racons erms i solitaris del meu cau.
De riures d'infants, els nostres.

De somnis:
De futur; inversemblants però tan reals amb tu...

De tu:
Perqué ja no sé qui ets
(però t'enyoro).

D'ulls :
Entregats i brillants , que ho diguin tot sense dir res.

De vós:
cavaller errant de comptes infantils
que ha de venir a salvar a la princesa.
(diuen que d'il.lusions també es viu)








Comentaris

  • Melcior | 30-01-2007 | Valoració: 10

    Endavant.

  • DE SOBTE M'EN ADONO[Ofensiu]
    cristall | 19-11-2006


    Al llegir aquest poema de sobte m'en he adonat de tota aquesta veritat. L'has tan be descrita!! La mancança alfabetica l'has fet infinita!! tan sentida!
    M'ha encantat. Et segueixo.

  • M'ha agradat moltíssim![Ofensiu]
    Arbequina | 15-11-2006 | Valoració: 10

    Llàstima que "alfabèticament" et manquin totes aquestes coses... que no són més que una, sortosament.
    El poema, com t'he dit al títol, m'ha encantat. La veritat és que és un dels poemes d'amor que més m'ha agradat: és tan interior... que transmet un regust d'intimitat, de cambra escalfada enmig d'un hivern fred i nevat.

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

Foto de perfil de GATBLAU

GATBLAU

7 Relats

35 Comentaris

11919 Lectures

Valoració de l'autor: 9.27

Biografia:
sóc com el color blau, si el dia és clar sóc blau cel , si camino a les palpentes sóc blau fosc i si l'incertesa m'envolta sóc més aviat d'un to gris.

He viscut ja 30 anys i puc dir que he experimentat desde el blau més intens de tots fins a aquell que gairebé es confón amb negre.

Espero que us agradin les meves humils poesies ja que són una part molt important de mi