ADEU/HOLA

Un relat de: cristall

Ho sabia.
Sabia que no podia ser.
No va ser gaire dificil
sentir quelcom per tu.

Mostraves interés,
és el teu tarannà;
interés pels humans,
interés per els comportaments
interés pels coneixements,
interés per la vida.
Però,
quan s'ha satisfet
aquest interés per mi...

et vas allunyà.

Sóc transparent,
fàcil de conèixer.
No oculto res,
no amago res,
no obvio res.
Em pregunten
i jo respong,
clara i simple,
rebutjan als secrets
que mai he tingut.

Es el meu pecat.

Ja no és com sóc
el que coneixes,
sino els sentiments,
les intimitats,
la meva vida,
potser no tot,
però coses importants.
Pors, inquietuts.....
punts febles,
murs que volies fer caure.

Era el teu repte.

Estaves tan a prop,
vivin tan lluny!

Fer-me sentir
ha sigut bonic,
creia que em costaria
fer reviure el cor.
Ara que ho sé,
ara que sé
que encara
estic viva per dins,
que puc sentir,
que puc somiar
i fins i tot amar,
ara que ho sé,
no m'inporta tant
que t'allunyesis.

Ha sigut l'ilusió,
la que m'has donat
la que m'ha curat,
i t'ho agraeixo.
Es tan el que saps de mi,
es tan el que em queda,
que no puc res més
que tenir-te per un especial amic.

Per això,
va ser el millor
acomiadar-me
d'aquella ilusió,
d'aquell sentiment.
Potser va ser una fujida,
ho prefereixo al sufriment.
No m'enpenedeixo
d'haver-te dit el que sentia
la conciencia està tranquila
i sé que la tornaré a trovar,
en un altre ser,
en un altre cor,
i tornarà l'amor.

No coneixeràs
la meva passió,
ni les meves caricies,
ni els meus petons,
ni la meva escalfor
d'amor
que algún dia donaré
a qui s'ho sàpiga apreciar.
Però si tindràs
la meva amistat
i la meva ànima.

Per sempre,
tindràs
la meva llealtat

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer