Als catalans ens acabarà passant el que ja els hi ocorregut a alguns. Ens faran fora del nostre país, no tindrem on anar i ens escamparan pel mon, alguns seran confinats en zones limitades i vigilades, i altres potser fins i tot els volen exterminar davant la impàvida mirada del mon. Després, gràcies només al nostre únic esforç i sentir de poble, sense ajut de ningú, aixecarem el cap i podrem tornar al nostre país. Però ja serà massa tard, tothom ens dirà que no hi tenim cap dret sobre aquelles terres, que son i, el que encara serà mes sorprenen de sentir, que sempre han estat d’uns altres, els que ens varen foragitar. La història es repeteix

Si només ens centrem en el segle XX, España (la “ñ” és intencionada) ha viscut més de la meitat sota dictadures, 8 anys (1923 -1931) de Primo de Rivera i Berenguer, i 39 anys (1939 – 1978) de Franco, assumint la constitució com la fi del franquisme que ja es molt assumir. Considerant que les dictadures no manipulen sinó que imposen a la força de forma barruera i brutal, ratllant el genocidi, la seva cultura i la seva història, durant els altres 50 anys del segle XX als catalans se’ns ha inculcat de forma subtil i per manipulació estratègicament molt ben dissenyada la història, llengua i cultura espanyoles. Especialment de forma molt eficaç després del franquisme essent com érem, i encara som, un poble afeblit culturalment que viu en la derrota permanent. Es gairebé impossible recuperar una objectivitat en l’anàlisi històrica. A més, no podem oblidar que els catalans no comptem, ni hem comptat ni, de cap de les maneres, volem comptar amb llargs períodes de dictadura i control de poder que pugessin afavorir la nostra cultura aniquilant les altres diferents. Som un poble tolerant i integrador, i tot i així el que ens hem de sentir.

Totalment d’acord en dissoldre el Parlament de Catalunya. Ja ho diu l’autor els parlamentaris son una colla de fatxendes, o si més no ho son setze, i només legislen sobre collonades a les que ningú fa cas. De fet com tothom sap, és aquest Estat de les Autonomies el que ens ha portat a una despesa incontrolada i irracional. Recentralitzem-ho tot. Tranquil tothom que aquestes setze punyalades seran esmorteïdes per cent vuitanta sis carícies (hi podeu afegir cent deu roses) al Parlament Espanyol que és l’únic que hauria d’existir. Envieu l’article a Inetereconomia o a La Razon, i sucaran pa d’allò més, i aquests si que fan sectarisme del bo.