Dilluns negre

Imagino l'estat d'ànim amb el que molts professionals de la medecina s'han hagut d'enfrontar al dilluns 21, després de les eleccions. Es deu semblar al que els usuaris de la sanitat pública que ens hem de posar en les seves mans hem sentit també en carn pròpia: setze punyalades han sigut les responsables, una per cada un dels diputats que ha aconseguit Convergència i Unió en aquest comicis. Ja hi haurà temps d'analitzar els resultats de cada partit i fer les valoracions amb les quals els experts ens bombardejaran aquests dies. Però, per contra del que es podia pensar, les retallades a l'educació i a la sanitat en lloc de passar factura a la coalició l'han enfortit. Ara tindran aquests fatxendes la paella pel mànec per agafar una altra vegada les tisores i delmar clíniques i hospitals amb total impunitat.

És una molt mala notícia per a tothom, per a qualsevol que no disposi d'una cobertura privada o molts diners per fer front a les despeses de qualsevol malaltia imprevista. Els metges, infermeres i personal sanitari han d'estar ben pagats i treballar en les millors condicions possibles. L'existència de conflictes laborals continus derivats de les tisorades no són el millor ambient per treballar en una feina en la que les errades tenen conseqüències greus per a la vida de les persones. Ja és prou denigrant tenir les escoles i les universitats com les tenen com per que, a més a més, juguin a la ruleta russa amb els que han de passar pel tràngol d'una operació o d'una malaltia. I encara has d'aguantar el cinisme del conseller Boi Ruiz que té els nassos de dir que la salut és responsabilitat de cada qual.

Si volen retallar despeses que dissolguin el parlament. Ens el podem estalviar. És a Madrid a on manen, o a Brussel·les, o a això que en diuen els mercats. Per prohibir les curses de braus (sense tocar els correbous, no sigui que els de les terres de l'Ebre s'enfadin i no els votin més) i legislar sobre quatre foteses que ningú compleix i ningú vigila que es compleixin no val la pena mantenir 135 diputats i el personal que hi treballa. Segur que els parlamentaris acceptarien de bon grat tornar a la seva feina anterior. Satisfets amb aquest acte que els honoraria podrien dir als seus néts, quan arribessin a la vellesa, que ells es varen sacrificar per fer un gran servei al país.