Encara no sé com he anat a ensopegar amb aquest relat de fa quinze anys, possiblement m’hi han portat els mateixos “demos”. Però m’ha encantat!

Cent anys de marge per haver après quelcom!
Dues escenes massa similars, i una sòmines que no ho és.

M'ha agradat molt!

Es ben bé que hi ha mosques que ho demanen a crits.
Un relat molt encertat!

Em vaig equivocar, no ens hem encallat! Una jugada mestre del mag Artur ha aconseguit saltar del 15-15 al win-win. En contra del que alguns ja començàvem a posar en dubte, ha donat la talla!
Gràcies president!

Salut, Poblet!, estàs molt fi!
No dius mal de ningú
i els poses tots a parir!

L'has tornat a clavar!, llarga vida a tots els Poblets de Catalunya!

Moltes felicitats mestre
Salut i destresa
Per anar llençant el dard
Amb aquesta subtilesa
A la que ens heu avesat

Concís relat de bell estil, m’ha encantat!

No fa gaires dies, en una conversa on es tractava aquest tema, vaig dir ... “ A tot arreu s’hi couen faves!”. I un em va contestar ..... “sí! , però les de casa són de molt mal rosegar!”

És per això
I no res més
Pel que ara em sento ofès!
He votat masses vegades
Unes sigles que ofegades
Si les miro amb atenció
Ara veig diuen això:

P erò
S eré
C apullo!

Quinze dies de vacances no t’han fet baixar l’esguard
Puig veig que l’artilleria segueix en molt bon estat!

D’entrada m’imaginava a la típica Sra. entrada en anys, que no s’avé a raons i té clar que els seus drets prevalen per sobre dels de l’altre gent, però no! No anaven per aquí els trets.
Cal ser molt bo i anar sobrat d’ironia per fer aquests retòrics obsequis, felicitats salut i llarga vida

Encertat i concís!
M'agrada com escrius!

Enhorabona per haver donat el primer pas en aquesta reconciliació amb els teus amics i amb tu mateix. A l’hora que voldria expressar el meu condol a l’Emili.
Coincideixo amb Nonna, m’agrada llegir-te en prosa i en vers!

Lluny d’estar content, aquell individu al que acabaven d’amputar-li un peu, buscava segones intencions quan li van servir la cassoleta d’estofat amb naps. Ben al contrari d’aquell altre, al que li havien hagut d’extirpar un testicle, i mentre sucava pa a la salsa del plat de turmes al xerès, demanava si n'hi podien portar una altre ració. I per cara de circumstàncies, la de la llevadora!, que en acostar-li el seu fillet a la partera, veié astorada com li clavavà una queixalada al nadó, i es queixava de que estava poc fet. De sobres que ho sabia que era setmesó!.
Armando, et felicito per l'originalitat dels teus relats!, et segueixo des dels temps de l’Esperit Sant.