En Tomeu

Un relat de: Caram caram
En Tomeu va nàixer fa 66 anys a St. Esteve de les Roures. Els darrers 35 anys ha regentat el bar del casal del poble, on s’hi apleguen totes les entitats.
El bar era per a tots conegut com el BARTOMEU, però ara que en Tomeu s’ha jubilat, la gent el coneix com el BARMUT. Això és perquè en Felip, a qui en Tomeu va traspassar el bar, és un home de poques paraules, i creieu-me que quan dic poques, estic essent mooolt generós!.
Si entreu al bar del Felip i dieu per cortesia un Bon dia!, en Felip us mirarà, farà un moviment amunt i avall amb el cap i alçarà les dues celles. Doneu-vos per saludats!
No espereu que us vingui a demanar que voleu; ò porteu la iniciativa ò us quedeu sense consumició.
Si li demaneu un cafè ò un tallat, us farà un Ok! amb el polze i us el servirà. Si li demaneu un carajillo ò un cigaló, us farà el símbol del croasant, tot sacsejant el braç dret, i també us el servirà. Ara bé, si no heu estat més explícits, serà de Rom Pujol.
No és pas que sigui mut en Felip, però és d’aquella gent que els hi has d’arrencar les paraules. Jo no he entès mai com un personatge així pretén guanyar-se la vida de cara al públic. Però fa un any que regenta el bar i li va prou bé!. Ara....., el mal nom de MUT se l’ha guanyat a pols!
Però si recordeu, estàvem amb en Tomeu!. Com us deia els darrers 35 anys ha prestat els seus serveis al bar d’entitats del poble. I és aquí on ha establert una forta amistat amb els membres de la societat de caça de St. Esteve, fins al punt en que es va comprometre a formar-ne part, tan bon punt es jubiles.
I es així com en Tomeu, home de paraula, quan va fer els 65 anys va anar a la caserna de la Guardia Civil de St. Esteve de les Roures, a informar-se de com aconseguir el permís d’armes que li permetés anar de cacera. Actualment ja és un més a l’hora de fer parada a la caça del senglar. Avui li ha tocat un collet assolellat, en un excepcionalment calorós dia d’hivern. Com que en Tomeu és previsor, s’ha portat la seva cadira plegable i s’hi escarxofa tan bé, que acaba fent un cop de cap.
Això ja m’ho conec!, quan el bosc s’omple de repartidors de butà, és sinònim de tempesta seca! En dic tempesta seca, perquè hi haurà molts trons i d’aigua ben poca, generalment gens ni mica! Avui serà un dia d’aquells de córrer com un esperitat amunt i avall i acabaré esgotat. Al vespre, si no m’ha arreplegat cap llamp, podré esglaiar-me en un bassal de fang i fregar-me l’esquena en una alzina. Ah! mira, parlant dels repartidors, aquí en tenim un que sembla que està molt cansat, passaré a poc a poc per no molestar!
Pum! Pum! Patapum! I en Tomeu s’eixoriveix!. El porc ha passat per la parada del seu costat. Busca l’emissora, i quan aconsegueix engegar-la, sent que diuen que n’han pelat un exemplar d’uns 100 Kg, els caçadors són molt hàbils amb la balança!. El porc pujava del collet on en Tomeu feia parada, però com que en Tomeu no l’ha vist suposen que pujava per al mig del bosc. Més tard descobriran les petjades del porc passant just al costat de la parada d’en Tomeu, però quina cosa més estranya......, sembla com si el porc caminés de puntetes !!!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: