SENTIMENTS I RECORDS AMB AMOR

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Por, tristor, nervis , incertesa, emocions, tot un garbuix de sentiments, és el que a mi em suggereix la paraula Covid 19, més vulgarment anomenat Coronavirus.
L´aprenent d´escriptora no en sap res del virus , per més que rebusqui a internet se li fa un amuntegament d´informació no gens clara ni veraç.
L´humil relataire també busca informació a gent propera dedicada a la medicina i no en treu l´aigua clara.
La sòmines que s´atreveix a escriure de cop i volta li ve a la memòria els seus avis i tota l´informació recavada dels mateixos de la Grip de l'any 1918 .
La narradora d´històries recorda amb amor l´avi que sempre li deia que feia el Servei Militar a Barcelona. Recorda li contava que un amic va morir als seus braços, Recorda també que li deia que el van llicenciar o com vulgueu dir del servei militar perquè els pobres soldats morien com a mosques. Ell amb gran dolor per la perduà del amic va retornar sa i estalvi a la llar dels pares, on cap ni un es va contagiar.
La contaire no pot no pensar en l´àvia materna. Recorda que una vegada li va explicar que era molt joveneta i que al seu poble ni les campanes no tocaven a morts per la gran quantitat de defuncions, alguna casa en moriren tres o quatre al mateix dia, deia eixuguen-se els ulls amb un mocador blanc amb randes fetes per ella mateixa.
L´escrividora recorda amb amor la iaia i l´història de la seva mare, la meva besàvia, una persona de mitjana edat , una bona persona, que en veure que no hi havia quasi ningú sa es va oferir per cuidar malalts, ho feia deia amb el cor. També m´explicava la meva àvia que quan tornava a casa mai pujava vestida a dalt del habitatge. El meu besavi li deixava una portadora plena d´aigua al celler i allí es treia tota la roba, agafava un cubell i amb sabó i aigua es rentava de dalt a baix, un cop eixugada es passava vinagre per tot el cos per quedar més neta i embolcallada amb un llençol, tal com Déu l´havia portat al món sols així pujava a casa seva. No es van contagiar, per això la lletraferida és aquí.

Comentaris

  • Horror pel Covid 19 i per la grip de 1918.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-05-2020 | Valoració: 10

    Vas comparant el Coronavirus, amb la grip de l'any 1918, on moriren com a mosques tanta gent. Igual que ara, actualment, que cauen barbaritat de gent. Doncs açò s'ha convertit en un horror... Recordant els teus avis, lluitant contra la grip, sense mitjos ni res. Molt ben plantejant, Montserrat. M'ha agradat.
    Una abraçada i cuida't, que açò del coronavirus és terrible.
    PERLA DE VELLUT

  • comentari del jurat[Ofensiu]

    Més que no pas un relat estructurat, aquesta narració reflecteix una evocació de records “tal com ragen”. En conseqüència, el text resulta bastant atzarós i desordenat. Malgrat la manca d’aquesta consistència formal, cal reconèixer-li un valor de crònica social i/o d’època. S’hi poden trobar algunes faltes d’ortografia i errors gramaticals ocasionals, que fan davallar la qualitat del conjunt.

  • Sobreviure[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-04-2020

    M'agradaria veure't alegre, Montserrat però les circumstàncies poc ho permeten.

    M'imagino que d'aquí a molt temps aquest any del confinament serà tan proverbial com l'any de la picor. De moment en tindrem prou amb sobreviure, com van fer els nostres avantpassats en condicions encara pitjors. La pena és que la supervivència no serà per a tothom.

  • Encomanar-se[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-04-2020 | Valoració: 10

    Molt bonic lo de la teva avantpassada i allò de la portadora, imatges summament fotogràfiques. També a mi la meva besàvia, parlo de fa 150 anys!, un dia sortint de l'escola i prenent el caminet més curt per tornar cap el mas, em passar per sota la finestra d'una casa, amb la ventada, li caigué al damunt un catifa i és veu que en aquella molt humil casa estaven malats dels tifus i la innocent minyona de la meva besàvia va tenir la dissort d'encomanar-se (contagiar-se, que diuen ara), i aquest fet dugué, als pocs dies, la desgràcia al mas, on tots caigueren malats, a la pubilla de la casa li queia els cabells a grapats i va morir un àvia i una tieta conca i aquí acabo... de comptar desgràcies. NIL.

  • Emocions[Ofensiu]
    MariaG | 20-04-2020

    Un garbuix d'emocions ens acompanyen aquests dies per culpa de la pandèmia. Una pandèmia que ens recorda a d'altres que no hem viscut però que registra la història en la pell dels nostres avantpassats. Una pandèmia que treu el millor i el pitjor dels éssers humans, com el que va fer la teva àvia o besàvia (ara no recordo) ajudant als que estaven malalts. Me n'alegro molt que ella no s'infectés i que avui estiguis amb tots els lletraferits oferint-nos els teus escrits.

  • Malgrat la tristor[Ofensiu]
    Materile | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Felicitats, Montserrat!! Un relat molt ben escrit i interessant, d'un passat amb un virus rebel i sense antibiòtics ni eines que els pogués ajudar gaire, però sí amb sentit comú i disciplina.
    Molt interessant veure com s'apanyaven per burlar el maleït virus. Molt tendre malgrat el drama.
    Una abraçada i desitjo que estiguis bé.
    Materile

  • De grip a covid[Ofensiu]
    Caram caram | 20-04-2020 | Valoració: 8

    Cent anys de marge per haver après quelcom!
    Dues escenes massa similars, i una sòmines que no ho és.

    M'ha agradat molt!

  • cap al 1918[Ofensiu]
    Illadestany | 20-04-2020 | Valoració: 10

    Molt interessant, el record de l'àvia, Montserrat. La grip espanyola va arrassar ara fa un segle, més o menys, i poca memòria històrica en tenim., Crec que va durar 3 anys, esperem que no sigui el cas del Covid, toti que de moment ens veig força perduts, al segle XXI, amb aquesta horrible pandèmia. Tant de bo que poguem tornar a sortir amb llibertat relativament aviat, Una abraçada de germanor.

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.