Eulalia, gracies per veure clar que en Didac es un cul de mal seient... i per veure que la vida es dura, pero que tot i aixi val la pena viure-la. M'agrada com escrius, amb el teu estil tan directe i entenedor. Et seguire llegint, ara que t'he trobat. Molts records.

gracies pel teu comentari del meu escrit... tens rao, tant de sucre embafa... pero a mi m'agrada embafar els meus sentits. Feia molt temps que ningu no em comentava... tambe feia molt que no escrivia... i encara no estic convencuda que em torni a picar el cuquet.

Embafare els sentits tot el que pugi mentrestant i em deixare portar per la incertesa que descrius de la meva constitucio indecisa de Balança en estat de letargia.

No m'acaben de convencer les comunitats a distancia. Records, Neus

En poques paraules ho has dit tot.
Molt be.

Hola Gicca, veig que si, tenim molt en comu...
jo, com la dona del teu relat, crec en tots els sentits en la seva maxima expressio, i tambe crec que hem perdut aquest mon en que les olors, el tacte, la musica i la voluptuositat ens omplien, mentre ara nomes ens queda el contacte virtual d'una maquina freda i sense anima. Si alguna vegada vols expressar-te ni que sigui nomes a traves de la veu, tens linia oberta 639514430. Una abracada amb els 5 sentits.

...perque t'ha fet somriure el meu relat... espero haver-te donat algo d'esperanca.... l'amor es dificil i basicament es una recreacio del que volem que sigui i no del que en realitat es... jo segueixo somniant... i espero que tu segueixis escrivint.
Molta sort i petons amb sentiment.

Hola Gica, una vegada vas comentar un dels meus minsos relats i pel que veig i llegeixo, en certa manera, tenim un munt de coses en comu. Espero que trobis el que busques... Records.

Neus