La dona que roba les olors als homes

He conegut la dona que roba les olors als homes. La vaig veure en la subtil llum de les espelmes que escassament il·luminaven els convidats, les seves copes, les seves robes. Ella observava els homes, a distància, els estudiava, s'hi apropava i prenia una mostra nasal de l'olor que desprenien aquells cossos masculins. Ho feia de tal forma que els homes no se n'adonaven.
Quan trobava un home l'olor del qual li agradava, li posava les mans a les espatlles o li feia un petó a la galta o li xiuxiuejava quelcom a l'orella; seguidament, ella els hi agafava la mà i desapareixien uns minuts, després dels quals ella tornava més radiant, més bella, satisfeta. L'home, en canvi, se'l veia buit i entregat a ella, però, ara, la dona, l'ignorava, provocant la conseqüent frustració. Fent el dificultós seguiment dels homes que havien marxat un moment amb la bella i esvelta dona, em vaig adonar que molts, al ser abandonats, s'abandonaven autistament als licors de la festa, d'altres fugien amb els ulls negats de desesperació.
Inevitablement la dona es va apropar a mi, vaig sentir com m'olorava el clatell. Quan va posar la mà damunt l'espatlla dreta el cor es va rendir i s'acabà el dilema entre desitjà que la dona m'escollís i acabés ofegant-me en un mar d'alcohol, o bé que em rebutgés i pogués restar amb normalitat, amb la meva aigua Perrier i observant aquí i allà.
La bella dona m'agafà la mà i jo la seguí gregàriament. A la terrassa, tots dos sols, apropà la seva cara, on els llavis lleugerament arquejats dibuixaven un insinuant somriure, a la meva, que segurament es caracteritzava per una expressió de babau. Sense dir res, la dona aspirar amb vigor la cara, va seguir pel coll i el clatell, em descordà la camisa de seda i m'olorà els pectorals, la panxa i les aixelles, tot traient-me la camisa, per continuar olorant-me l'esquena alhora que els pantalons ja eren avall seguits dels calçotets, i ella copsà l'olor del meu cul, l'entrecuix i les cames fins arribar als turmells, on s'aturà.
S'aixecà i em digué:
- M'agrada la teva olor, m'agrades, vull viure amb tu, però no ara. Quan el meu cos tingui prou olors inserides et vindré a buscar.
La bella dona em besà i s'acomiadà de mi.
I ara, l'estic esperant, sense més olor que la dels peus, a què em vingui a buscar per estimar-nos.