La dona que roba les olors als homes

Un relat de: Gica Casamare

He conegut la dona que roba les olors als homes. La vaig veure en la subtil llum de les espelmes que escassament il·luminaven els convidats, les seves copes, les seves robes. Ella observava els homes, a distància, els estudiava, s'hi apropava i prenia una mostra nasal de l'olor que desprenien aquells cossos masculins. Ho feia de tal forma que els homes no se n'adonaven.
Quan trobava un home l'olor del qual li agradava, li posava les mans a les espatlles o li feia un petó a la galta o li xiuxiuejava quelcom a l'orella; seguidament, ella els hi agafava la mà i desapareixien uns minuts, després dels quals ella tornava més radiant, més bella, satisfeta. L'home, en canvi, se'l veia buit i entregat a ella, però, ara, la dona, l'ignorava, provocant la conseqüent frustració. Fent el dificultós seguiment dels homes que havien marxat un moment amb la bella i esvelta dona, em vaig adonar que molts, al ser abandonats, s'abandonaven autistament als licors de la festa, d'altres fugien amb els ulls negats de desesperació.
Inevitablement la dona es va apropar a mi, vaig sentir com m'olorava el clatell. Quan va posar la mà damunt l'espatlla dreta el cor es va rendir i s'acabà el dilema entre desitjà que la dona m'escollís i acabés ofegant-me en un mar d'alcohol, o bé que em rebutgés i pogués restar amb normalitat, amb la meva aigua Perrier i observant aquí i allà.
La bella dona m'agafà la mà i jo la seguí gregàriament. A la terrassa, tots dos sols, apropà la seva cara, on els llavis lleugerament arquejats dibuixaven un insinuant somriure, a la meva, que segurament es caracteritzava per una expressió de babau. Sense dir res, la dona aspirar amb vigor la cara, va seguir pel coll i el clatell, em descordà la camisa de seda i m'olorà els pectorals, la panxa i les aixelles, tot traient-me la camisa, per continuar olorant-me l'esquena alhora que els pantalons ja eren avall seguits dels calçotets, i ella copsà l'olor del meu cul, l'entrecuix i les cames fins arribar als turmells, on s'aturà.
S'aixecà i em digué:
- M'agrada la teva olor, m'agrades, vull viure amb tu, però no ara. Quan el meu cos tingui prou olors inserides et vindré a buscar.
La bella dona em besà i s'acomiadà de mi.
I ara, l'estic esperant, sense més olor que la dels peus, a què em vingui a buscar per estimar-nos.

Comentaris

  • m'ha fet gràcia ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 30-09-2005

    el títol, no l'havia vist abans, són molt diferents però jo tenc un relat que se diu "l'Ensumador" , m'ho ha recordat, la teva narració molt bona, massa curta i tot ...

    Una besada

    Conxa

  • un mon perdut[Ofensiu]
    22neus | 12-09-2005 | Valoració: 10

    Hola Gicca, veig que si, tenim molt en comu...
    jo, com la dona del teu relat, crec en tots els sentits en la seva maxima expressio, i tambe crec que hem perdut aquest mon en que les olors, el tacte, la musica i la voluptuositat ens omplien, mentre ara nomes ens queda el contacte virtual d'una maquina freda i sense anima. Si alguna vegada vols expressar-te ni que sigui nomes a traves de la veu, tens linia oberta 639514430. Una abracada amb els 5 sentits.

  • Una literatura madura...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 28-06-2005

    ...un bon domini del lèxic i del tempo. Una bona presentació, ferma, sense vacilacions.
    La progressió narrativa és inquietant, l'escenari, amb tot el bastiment, adient. El misteri de l'abisme et xucla, com en una narració de vampirs. La mirada del protagonista i alhora narrador, ara passiu, ara motiu de l'acció, ben establerta.
    Et felicito per tot això i pels efectes que ets capaç de causar.

    PD. Hi ha alguns termes que jo suavitzaria: cul, olor de peus... Però no em facis cas. Són coses meves.

  • Genial, com sempre.[Ofensiu]
    Joan Sanz Bartra | 27-06-2005 | Valoració: 9

    Si aquest relat tingués 200 fulls més portaria un títol que en garantiria l´èxit immediat: El perfum II. Aquesta vampiressa de nas fi, ben treballada, podria donar molt de joc. Sort.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gica Casamare

Gica Casamare

71 Relats

182 Comentaris

107813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Nascut en la boira enmig de la il.lusió de la llibertat nacional i la justícia proletària, entre torrades castanyes de tardor.
No gaire esportista tot i guanyar una lliga de futbol sala, sent el suplent més complet de la generació d'or de les monges!
Ara, servent de la RES PUBLICA.

http://casalsprat.blogspot.com