Estatut

Un relat de: Alícia Gataxica

Abdullah li ensenyà el carnet d'Esquerra Republicana tot cofoi:
-- Mira, mira! –deia ell en aquell català de Lleida, que si no fos perquè era negre hom pensaria que era fill del Siurana. Fatiha féu un lleu somriure sorneguer.
-- Mira nin –li respongué ella amb aquella expressió que era de les que feia que la veïna li digués, “guaita, nena, tan mora i fins i tot saps parlar català!— la independència per a nosaltres és tenir mòbil, vestir texans, viure deu en una habitació, treballar quinze hores canviantbolquers a vells bavosos i guanyar quatre duros per pagar els cigrons als teus fills.
Abdullah es va remoure inquiet. Fatiha continuà:
-- Jo ja he comprat el bitllet de tornada: el marit m’espera amb els fills. De l’esclavitud d’una nació sense estat, allà al Rif, en sabem molt. Ja fa anys que de fora en vingueren que de casa ens tragueren. El marit em tindrà la figa calenta i quan vagi a fer deu quilòmetres per recollir aigua a la font de la muntanya faré safareig amb les amigues. Això sí noi: aquests catalanistes han descobert la sopa d’all. Reformen l’Estatut perquè gent com nosaltres no hi cabem en el del 77! Salam noi!

Comentaris

  • De vegades....[Ofensiu]
    rnbonet | 06-10-2006

    ...és gratificant el REPTE, sobretot per l'espontaneïtat i la condensació d'allò que vol comunicar.
    El teu m'ha semblat perfecte!
    Salut i rebolica, xicona!

    PS.
    Gràcies pel comentari!
    Segueix preguntant: per què 'penges' tan poc?

  • Molt bo![Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2006 | Valoració: 10

    Un bon relat, un repte ben resolt!
    Els personatges, molt ben triats; la situació, dibuixada clarament; el problema, real, actual, presentat sense dramatismes ni solucions. Una certa ironia, una bona dosis de tendresa i toques de realitat inevitable barrejades en un còctel que prenc amb molt de gust, i amb el que brindo a la teva - nostra salut: per la inspiració relataire!

    Com sempre, ha estat un goig venir a llegir-te, repetiré aviat! T'envio una abraçada forta, de les que es noten però no fan mal,
    Unaquimera

  • Molt bon relat![Ofensiu]
    Arbequina | 03-09-2006

    M'ha agradat moltíssim!
    Trobo que les paraules no eren gens fàcils d'inserir en un relat d'aquestes característiques... però a tu t'ha sortit una paràbola molt rodona, molt ben feta.

    En fi, una abraçada.

    Arbequina.

  • Llibre | 15-04-2006 | Valoració: 10

    T'he trobat en el llistat de "relats a l'atzar", i pel títol he recordat que era teu. En el seu moment, quan el vaig llegir la primera vegada, em va cridar l'atenció la contraposició que hi fas entre dues persones, suposadament amb arrels similars, i com veuen de diferent una situació social i política ben concreta.

    Hi ha algun que altre gir que em sembla un xic rebuscat (suposo que pel fet d'haver-se de cenyir a unes normes concretes --els reptes són així!--), però hi trobo la frescor habitual dels teus textos breus, on carregues les tintes fent crítica social. I crec que no és fàcil, amb tan poc espai.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • impressionant![Ofensiu]
    22neus | 01-11-2005

    En poques paraules ho has dit tot.
    Molt be.

l´Autor

Foto de perfil de Alícia Gataxica

Alícia Gataxica

45 Relats

322 Comentaris

83934 Lectures

Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
"El qual està segur de conèixer la fi de les coses quan tan sols han començat a realitzar-les és o un savi o un boig; no importa quina de les dues coses sigui, la veritat és que serà un home desgraciat, ja que ha posat un ganivet en el cor de l'enigma"






R en Cadena

"Unaquimera em va encadenar i jo he passat la cadena a la senyora Gali i la senyora Aisha "

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")