Els rinxols

Un relat de: 22neus

Mentre sonaven els Depeche Mode a la radio, la Jo va decidir tallar-se els rinxols al lavabo amb les tisores de podar el potus.

Tot seguint el ritme del "I just can't get enough" les tisores deixaven caure aquells rinxols que a la Jo ara se li feien horribles de portar. Com un pes sobre les espatlles d'aquell passat ple d'inconsciencia i indecisio, per manca d'autoestima.

Poc a poc, la pica s'omplia de cabells rinxolats desordenats, mentre a la Jo li regalimaven les llagrimes galtes avall i se li feia un nus a la gola.

Mentre sanglotava pensava que no havia decit res, ella, sino que li havia entrat la necessitat vital de veure's diferent, de sentir-se diferent, necessitava un canvi, i en els rinxols caiguts s'hi conglomeraven les sensacions de frustracio, d'insatisfaccio, de descontent, de por, i de sotmissio.

Ara la Jo es mirava al mirall.

Amb els ulls ben oberts i les llagrimes encara regalimant-li galtes avall, s'adonava del canvi:

Havia eliminat els rinxols entortolligats per uns cabells curts, sedosos, facils de pentinar i d'eixugar. Molts practics, va pensar. I quin alleugeriment !! La pica s'havia engolit canyeria avall aquells rinxols conglomerats, i gairebe no podia creure's la nova sensacio que l'embolcallava.

Totalment lliure d'aquell pes molest, i de la mateixa manera que li havia agafat per tallar-se els cabells, ara havia pres una altra determinacio: S'alliberaria de tot el que la molestava.

Aixi que es va acostar a l'armari i va llencar la roba a terra, va anar a la cuina i va llencar el menjar de regim a la pica, va tornar al lavabo i va llencar el maquillatge a la banyera, va sortir al pati i va llencar les flors al safareig, i quan va tornar a dins a casa va prendre la seva ultima determinacio...

i va gafar l'Abel, el va lligar a la cadira i li va posar la seva roba, li va fer empassar les pastilles del regim, el va maquillar com una puteta, li va posar una flor al cabell i va agafar els ultims rinxols que li quedaven i els hi va embutir a la boca i al nas.

Va esperar tranquil.lament que acabes d'esparnegar.

Ara nomes el recorda per les tisores de podar el potus, molt de tant en tant, metre rega les plantes i escolta els Depeche a la radio, sense rinxols al cap.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

22neus

7 Relats

10 Comentaris

7852 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80