diumenge d'abril

Un relat de: 22neus

De la mateixa manera que els Celtas Cortos cantaven allo de "20 de Abril del noventa..." avui m'he trobat a mi mateixa volent escriure allo que sempre queda pendent de dir... enyorant aquells temps en els que la colla ens reuniem per fer petar la xerrada i on sempre hi havia aquell "xato" que t'agradava tant i que no volies que ho sabes, pero alhora no podies amagar el que senties...

Doncs aixi m'he trobat a mi mateixa devant el full en blanc, volent escriure aquella carta a qui sempre he trobat a faltar, que va agafar un cami diferent, que no va voler compartir el futur amb mi, i ara,... ara ja gran i amb fills, els nostres mons s'han separat tant que no en se absolutament res… I nomes en tinc enyoranca.

Records d'uns moments mes lliures, en els que el futur encara estava per escriure, en que els somnis encara es podien fer realitat, en que l'amor era un joc poc perillos...

Avui no plou, ha sortit el sol... pero el meu cor es gris i sent enyoranca d'aquells dies d'abril plens de color,... i m'he quedat amb aquests tan assoleiats, pero alhora barrats.

Comentaris

  • Enyorança[Ofensiu]
    laura lara martin | 04-10-2005

    Bé, una bona cançó per tal de començar. Crec que totes les canços al capdavall són les principals probes de què hem viscut... i elles ens ajuden a recordar, ja siguen moments bons o dolents... Cada etapa de la nostra vida, cada dia, està marcada per un so, una lletra, una cançó.

    Gràcies per fer que em pose eixa cançó tan maca i, alhora, recordar els meus temps!

  • nostàlgia del present[Ofensiu]
    Gica Casamare | 01-06-2005

    ostres, que personal.
    Quan hem fet camí i mirem enrera ens n'aonem de les vivències no existides i desitjades, t'imagines que el present no hagués estat el que tenim? Que en el passat algun factor hagués estat canviat... quines coses enyoreríem? enyoreríem el què ara tenim i no hauríem tingut?
    I quan vivim els moments que a tu et tenen petrificada davant la carta no escrita, en som conscients que estem escribint la nostra vida.
    Fins on hem de lluitar? Per què hem de lluitar?
    Em fas recordar el meu passat, em fas pensar amb el meu present, que estic (estant) escribint el meu futur!!!
    Una abraçada d'un nostàlgic del present.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

22neus

7 Relats

10 Comentaris

7852 Lectures

Valoració de l'autor: 8.80