Aranya o mosca?

Un relat de: Unaquimera

Quin ensurt, en veure't entrar per la porta!
Mentre esperava el meu torn per renovar el passaport, resignada i avorrida, deixava vagar la mirada per la comissaria... He mirat cap a l'entrada atreta pel moviment... i allà hi eres!
Per uns moments, a causa de la roba que portes, he pensat que m'errava, que era impossible, que em confonia de persona. Has somrigut al company amb aquell gest felí, tan teu, que tinc esculpit a la memòria: llavors he sabut a ciència certa que eres tu!
Han passat els anys, però no t'he oblidat.

Recordo perfectament com ens va presentar una antiga amistat marginal que encara mantenia, a la qual havia insinuat mig en broma la meva necessitat: les primeres paraules creuades, la teva postura indolent, la meva indecisió, l'apropament progressiu, l'íntima sensació de què hi podia confiar, que sabies el que et feies. Poca cosa més recordo: el rastre humit dels gots sobre el vidre; el cendrer curull de burilles; les meves mans quietes, pàl·lides, guarnides amb l'aliança d'or; les teves morenes, nues i expressives.

La segona trobada va ser sense testimonis. Rememoro la nostra conversa, plena de temptejos i evasives per part meva; la teva mirada provocadora m'extenuava les reserves morals.
Aquell dia vaig ser a punt de dir-te que sí, que endavant... Havia buscat algú com tu, però un cop trobat, no gosava pronunciar els mots decisius.
Al costat del meu marit, m'havia anat tornant indecisa... Ell prenia les decisions i jo m'havia acostumat a cedir primer, a no opinar després. Ara no sabia què fer! Per un costat, suposaves una forta temptació: l'oportunitat que representaves podia ser l'única d'obtenir una còmoda llibertat; per un altre, dubtava davant un pas tan definitiu: imagino que l'educació rebuda i la por a les conseqüències lluitaven feroçment amb el desig; eren dues contra un!

A la tercera vegada vas demanar que em decidís, que t'entregués l'avançament. Jo anhelava seguretats, ser convençuda... Tu miraves els meus ulls afamats d'esperança i esperaves les paraules que confirmarien el tracte. Llavors em vas agafar les mans i vaig sentir la fredor de les teves, aquella gelor de mort que em va trasbalsar fins a fremir. Potser el meu tremolor va semblar un assentiment, ja que vas somriure àmpliament, ensenyant unes dents de llop afamat. Anaves a dir quelcom... Corglaçada, vaig retirar-les: vaig trencar el contacte, vaig desistir... En silenci, negant amb el cap, vaig marxar. No ens tornàrem a veure.

Anys després, vaig tornar a sentir aquella desesperació interna: la situació em resultava insuportable! Una esposa jove i bonica depenent d'un home vell i ric, amb una salut de ferro... Vaig pensar en solucions dràstiques una altra vegada, en tu... però ja no resultaves localitzable: t'havies fos, no podia contractar-te per solucionar el meu problema i esdevenir, per fi! una vídua acomodada.

Visc amb el meu marit, doncs... Segueixo sent bonica però cada vegada sóc menys jove; ell cada cop és més vell i continua sa com un roure.

Avui, quan t'he vist amb l'uniforme policial, pistola al maluc, exercint la teva autèntica professió sense disfresses canalles, he comprés que el meu mutisme covard m'havia rescatat d'aquell parany tan temptador, estalviant-me una condemna pitjor que la em semblava estar complint: fugint d'un matrimoni que m'ofegava, vaig ser a un pas de l'abisme, cometent l'error de contractar un poli camuflat per executar un crim d'encàrrec!
Em sentia aranya quan, en realitat, era mosca... el meu silenci suposà la meva salvació!

Unaquimera


Comentaris

  • Acabo de llegir[Ofensiu]
    Josoc | 18-02-2011

    "Jardí d'hivern" de la praguensa Monika Zgustova i penso que la seva protagonista també es mereix el doble títol d'aranya o mosca que tu adjudiques a la teva. No sé si coneixes aquesta obra...

  • sempre sorprenent[Ofensiu]
    joandemataro | 10-12-2010 | Valoració: 10

    ets la reina dels finals inesperats...

    gràcies per tot
    una abraçadota nadalenca
    joan

  • Per desgràcia hi ha dones mosca encara![Ofensiu]
    Núria Niubó | 24-04-2010 | Valoració: 10

    El paranys era temptador, qui sempre ha estat "mosca" pot arribar als límits de tal desesperació que caure en un altre tela d'aranya que enlluerni pot semblar una sortida.
    Un relat magnífic, que enganxa des de bon començament amb el desig de trobar un final feliç, tot i que sabent de la teva manera d'escriure, jo esperava sorpresa i a mesura que anava llegint he deduït finals, però com sempre el desenllaç m'ha sorprès i m'ha agradat moltíssim.
    He recordat un dels meus relats -intent de relat- en quan a la situació desesperada de la noia.
    Tot i que ja poques, per sort, encara queden dones oprimides, sobretot de la meva generació, i per elles hem de continuar fent ressorgir aquest temes.
    Maite, veig que fa dies que no ens regales amb poemes i relats, bé jo aniré rebuscant en la teva pàgina, sempre hi trobo tresorets.
    Una abraçada molt intensa,
    Núria

  • Molt ben resolt![Ofensiu]
    copernic | 22-04-2009


    Un relat en el que ens vas endinsant a poc a poc en una trama de novel.la negra amb un desenllaç molt ben trobat. Molt bo el títol: Suggeridor i enigmàtic.
    T'envio petons de retrobament des de l'observatori!

  • Ja m'havia animat...[Ofensiu]
    trumfa | 10-04-2009

    i em pensava que viuriem una escena lúbrica i extraconjugal. Però en el fons ja sabia que ens estaves enganyant per portar-nos a un terreny errat. El que no m'esperava era el final. Sorprenent, com sempre...

  • Era mosca[Ofensiu]
    Naiade | 26-03-2009 | Valoració: 10

    Com sempre, fas una posta en escena que sembla portar per altres viaranys: la infidelitat.
    Però no. aquest com fent de mosca la protagonista s'ha salvat de fer-ne una de bona.
    Tanbé com sempre un relat molt ben portat.

    Una forta abraçada ben primaveral

  • No sé per què[Ofensiu]
    Queca | 25-03-2009 | Valoració: 10

    però aquest relat ja l'havia llegit, i no em vaig enrecordar de comentar-lo. En fi, gràcies per fer-me'l arribar, així m'has fet memòria!

    Em sap greu no poder allargar-me massa amb aquest comentari, però digue'm que no estic en un dels meus millors moments, i no voldria espatllar la màgia del teu relat.

    Una forta abraçada, ninona. Saps que m'encises.

  • punt i apart[Ofensiu]
    la_conquesta | 22-03-2009

    Ei! moltes gràcies pel comentari. La veritat es que ho tinc bastant abandonat tot això i si hi entro es senzillament per casualitat.

    Si que he escrit més, però tots els versos estan enterrats entre pàgines d'una petita llibreta. Potser algun dia ho compartiré en aquesta pàgina, o en qualsevol altre lloc, si es de menester a algú.

    T'escric a tu, perquè m'agrada la teva manera de descriure la vida, de forma simple i profunda. Bona convinació.

    En fi, et desitjo sort i que les teves paraules, que les teves lletres volin més enllà.

    Una abraçada d'una altra escorpí!

  • Comences el relat...[Ofensiu]
    brins | 20-03-2009 | Valoració: 10

    amb un entorn força original, una comissaria, que de moment no ens deixa preveure el veritable argument de la història. A poc a poc ens hi endinses amb habilitat i riquesa de paraules i, finalment,ens presentes un final inesperat i sorprenent, com sempre.

    L´aranya podria haver estat mosca, però, sortosament, com tu molt bé dius, "qui calla és amo del seu silenci"

    Molt ben escrit. Et felicito,

    Pilar

  • Decisions[Ofensiu]
    94_desertrose | 18-03-2009 | Valoració: 10

    Decisions que no m'atreveixo a afirmar que ens salvin de massa, tot o res.

    Sols una pregunta: què ets ara, mosca o aranya? ;)

    Una gran abraçada!

  • Sóc un altre moscot [Ofensiu]
    Màndalf | 18-03-2009

    Enganxat a la teva xarxa. Així em sento jo ara, empresonat en els fils de la teva història.

    He esperat a ser el moscot 32, un número sensual i divisible per dos. Espero que ningú se'm coli ara. 32 moscots volant tots alhora ja sembla això un eixam.

    Avui no parlarem de pròlegs ni introduccions, tant sols anirem fent comentaris com aquell que res.

    Està molt bé això de les trobades, veig que t'agrada. I la protagonista se'n surt bé. Tres trobades i el més calent a l'aigüera. Que vingui a una de les nostres.

    Viu amb el marit que està forrat, jo crec que no es pot queixar, ja m'agradaria a mi. Vull dir estar forrat i sa com un roure.

    De totes maneres tot això és una enganyifa, oi? Ens vols fer creure que dubte de si posar-li banyes al marit o què i resulta que se'l vol carregar.... AAAAaaaah punyetera! Això no es fa amb un lector que té la tensió alta.

    L'inici d'aquest comentari, que consti, havia de ser aquest paràgraf revolucionari que té la virtut de començar per l'inici i acabar pel final.

    Moscot 32... bzzzzzzz bzzzzzzzzz.... adeu.... bzzzzzzzzzzzz

    Petons

    Quan ets moscot has de ser molt prudent i marxar sense fer soroll

    Bzzzzzzzzzzzzzz...

  • Sorprens, atrapes i trobes sempre les imatges justes[Ofensiu]
    JoanaCarner | 18-03-2009 | Valoració: 10

    Sorprens, atrapes i trobes sempre les imatges justes: Aranya o mosca? Qui hauria imaginat el desenllaç!

  • Original[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 16-03-2009 | Valoració: 10

    tens la virtud de fer que ens enganxem als teus relats i fins al final. Com sempre, un relats sorprenent.
    Un petó de amiga papallona, mes que aranya o mosca.

  • com sempre...[Ofensiu]
    Romy Ros | 16-03-2009

    Com sempre, un plaer llegir-te! Per tant sobren lés paraule: mantens el ritme fins al final. M'agrada molt es suspens que saps recrear!

  • Molt sorprenent![Ofensiu]
    Cendra de flor | 16-03-2009 | Valoració: 10

    Mantens molt bé la intriga fins el final!M'ha agradat molt. En aquest text queden moltes portes obertes a la imaginació. Era realment un parany o era un poli corrupte?

  • Molt bo![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Certament, em parles d'humor a Feliç carrera literària, però que consti que a tu no te'n falta, eh? El final del text resulta molt interessant. És el silenci que ha li ha permès salvar-se de la garjola (és clar, això de contractar un poli per a executar el marit hagués estat un tret sortit per la culata). Ara bé, el que mereixeria diverses lectures és el perquè d'aquest silenci.

    Ella dóna a entendre que no pot viure amb un home vell. Només desitjava la seva herència i viure acomodadament. No obstant això, l'home es va fent vell conservant la bona salut i ella també es va envellint. Però per què no es va decidir a contractar l'executor? Potser no tenia prou coratge per fer-ho. O potser, malgrat tot, tenia una simpatia latent envers aquell pobre home (és un dir, això de "pobre", i no pas des del punt de vista econòmic) que era el seu marit. Qui sap, potser en el fons l'estima i tot, sense saber-ho... Bé, potser exagero una mica, ja. El cas és que m'ha quedat aquest interrogant a flor de llavis quan he acabat de llegir el text.

    El Maurici t'ha fet un comentari al qual m'hi remeto, també.

    Gràcies per tots els teus comentaris i per textos com aquest!!! Un somriure com el que m'has proporcionat no té preu ;-)

    Salut i lletres,

    V

  • Magnífic relat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 15-03-2009 | Valoració: 10

    ...que he llegit de cap a peus. Molt bo el ritme, la trama i el desenllaç amb la contestació a la pregunta del títol.
    Tanmateix, he trobat una errada dels "donets d'imprempta". Al paràgraf:
    "Avui, quan t'he vist amb l'uniforme policial, pistola al maluc, exercint la teva autèntica professió sense disfresses canalles, he comprés que el meu mutisme covard m'havia rescatat d'aquell parany tan temptador, estalviant-me una condemna pitjor que la em semblava estar complint..."
    Crec que li falta la conjunció que a la darrera frase.
    T'ho dic, perquè ningú no t'ha fet esment, malgrat haver-ho llegit i comentat tanta gent, i a mi m'agradaria que m'ho diguésseu en un cas semblant. Per això estem...

    Una abraçada!

    FRANCESC

  • Mosca i aranya[Ofensiu]
    Aquarela | 14-03-2009 | Valoració: 10

    Molt bon relat d'intriga, enfocat des del principi amb algo de suspense per acabar-ho amb una frase molt apropiada a la situació!

    Molt bon títul amb un interrogant que m'ha encuriosit en seguida. Ja l'he contestat!

  • Un altre relat teu que manté l'atenció del lector[Ofensiu]

    I a més saps mostrar la situació dels personatges sense haver de donar grans explicacions, com ara quan dius "les meves mans quietes, pàl.lides, guarnides amb l'aliança d'or; les teves morenes, nues, expressives" -amb només una breu descripció de les mans queda clar que ella és una dona casada i ell no n'està de casat.
    Molt inesperat el final; tot plegat es fa palès, fins i tot el títol.
    T'he enviat un missatge a la teva adreça. Espero que t'hagi arribat, de vegades des del Canadà no arriben, misteris.
    Shaudin

  • Malabarista de mots[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 14-03-2009 | Valoració: 10

    En cada relat teu i, aquest en especial, demostres posseir una gran intel·ligència, no només per l'ús impecable i atractiu dels teus mots, sinó per la manera d'enfocar la trama. Atrapes el lector amb una facilitat increïble. Ets una magnífica creadora d'històries que et convida a rellegir el text per lligar caps i gaudir d'aquests finals excepcionals.
    Fantàstic! T'envio una abraçada desinteressada i , sobretot, ben desenteranyinada.
    Mercè

  • cercant ...[Ofensiu]
    Avet_blau | 10-03-2009 | Valoració: 10

    Trobades... com esgraons ,
    cada cop mes a prop però pujant sense decisió;
    vida que passa, però escassa en amor,
    cercant un alliberament,
    que ni el temps ni el desig aconsegueixen.

    Avet

  • Sorpresa final[Ofensiu]
    megane | 10-03-2009 | Valoració: 10

    De nou el relat amb sorpresa final.
    Ho has fet més cops, mai em canso d'esperar el gir original, sempre aprenc.
    m

  • Teranyina per a ell i per a ella[Ofensiu]
    Xocolatina | 10-03-2009 | Valoració: 10

    Per ambició la noia teixia una trampa, buscava una aranya que atrapés amb teranyina mortal a la mosca vella i rica, i resulta que estaven a punt d'atrapar-la a ella en un parany!
    Ets una narradora amb molta habilitat per construir frases ambigües i acabar amb girs inesperats. Has tingut una idea bona i està ben escrit, l'he entés, tranquil.la!

    Una llepadeta sense trampes per a tu!

  • XvI | 10-03-2009

    Ja em va agradar quan el vaig llegir al repte. La revisió que n'has fet no fa sinó millorar-lo encara. El trobo equilibrat i explicit, però sense perdre aquell punt d'engany que perseguies.

    salutacions
    Xavier(XvI)

  • Retrobada Unaquimera[Ofensiu]
    Grocdefoc | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Benvolguda, Un cop més he gaudit llegint un nou relat ple de simbologies; amb la sensació de que pot ser un relat verídic, per la manera de com està construït, intens i rigorós. Crec que tot bon relat ha de passar per verídic, encara que sigui completament de ficció.
    T'envio una abraçada que trenqui el silenci dels dies...

  • Un relat molt interessant.[Ofensiu]
    JOANPG | 09-03-2009 | Valoració: 10

    Escrit amb el teu estil de gran escriptora matens l'intriga fins la paraula final. No sé com expresar-te el que m'ha agradat i t'agraeixo el teu comentari.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • Sorpresa final.[Ofensiu]
    almenarenca | 09-03-2009 | Valoració: 10

    M'encanten els relats que et saben mantenir atent fins al final i si a sobre, tenen sorpresa... és perfecte.
    Una abraçada.
    Almenarenca

  • misteri[Ofensiu]
    ESTEL | 09-03-2009 | Valoració: 10

    fins el final. Com sempre en les teves històries em mantens amb el dubte fins el final, perquè tot em semblava com suposo que pretenies, fins que parles de les mans fredes d´ell, què ha estat llavors quan he començat a dubtar del que imaginava.
    Molt interessant..., la imaginació i per suposat, la facilitat per escriure fan què el resultat final sigui fantàstic.
    Estar clar què "ante la duda", millor no dir res.

    Una abraçada plena, d´amistat i d´ànim per continuar com has fet fins ara.

    Un petó bonica

  • Silencis[Ofensiu]
    Valentí Valent | 09-03-2009 | Valoració: 10

    He aquí en record els dubtes d'una dona presonera d'un matrimoni amb un home ric i vell al que no estima ni admira -pel mode com parla d'ell- que en el moment decisiu no s'arrisca, no es decideix i calla.
    El silenci els salva a tots dos aquí.
    En altres casos ens perd un silenci.
    Mai se sap... hem de continuar endavant!

  • ahaha![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 09-03-2009 | Valoració: 10

    M'encanta la frase final,
    "Em sentia aranya quan, en realitat, era mosca... el meu silenci suposà la meva salvació!"
    o sia, ella se pensava que estava preparant una trampa (mortal!!) per a lliberar-se i resulta que li estaven preparant una trampa (llegal!!) per empresonar-la, ahaha!
    i la va salvar el silenci que no les paraules,
    i per consegüent, dic jo, el silenci és tan poderós com la llengua.
    Sort amb les trampes de la vida!

  • Comentari de repte[Ofensiu]
    Vincent | 08-03-2009

    He llegit els canvis clarificadors i ara tot queda enquadrat a la perfecció. Potser, vam ser una mica talossos a l'hora de comprendre la història en la primera lectura. Igualment, penso que ha guanyat amb els retocs que hi has posat.
    Un retrobament inesperat. I un flasback del record amb tots els detalls que ens fan viure la situació, gairebé tocar-la: "...el rastre humit dels gots sobre el vidre...", creant una molt bona ambientació. Ben escrit i ben argumentat.
    Una dona contra l'espasa i la paret, la seguretat proporcionada pel marit i el desig de foc cap a l'home acabat de conèixer. Una lluita interna que exposes amb mestria.
    Un final sorprenent on per una vegada, la protagonista se sent feliç de no haver pres la decisió equivocada pel perill que hauria suposat. Va ser a punt de contractar un assassí a sou per matar al marit. I l'home desitjat era policia!.
    El poder del silenci li va salvar la pell.
    Un bon repte, com tots els que acostumes a plantejar. Moltíssimes gràcies, Unaquimera!.

  • La nostra enredada de cada relat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 08-03-2009 | Valoració: 10

    La nostra enredada de cada relat... i van... ja no sé quantes!
    Saps mantenir, amb el teu llenguatge, un interés, un misteri, un no sé què... que fas que, el lector, sempre acabi pensant diferents acabaments sense encertar-los.
    - Joan -

  • Ai, les paraules! Què en són de perilloses![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Diuen també que la paraula és plata i el silenci, or. Encara tinc la recança d'unes paraules que vaig dir, portada pel meu pocasolta sentit de l'humor , i que m'han sabut greu des d'aleshores. Les ànimes generoses, però saben perdonar i oblidar.
    Un relat magnífic, Unaquimera.
    Molts petons

  • Jocs de paraules...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 08-03-2009 | Valoració: 10

    que insinuen sense acabar de dir, i que predisposen al lector a pensar en una aventura amorosa més que en la contractació d'un sicari. He gaudit tant de la història en sí com de les frases ben trobades que has anat incorporant al llarg del relat i que el converteixen en un exemple del que es pot arribar a aconseguir quan es disposa d'aquesta habilitat/do per jugar amb el llenguatge. En el cas de la protagonista, sembla que la prudència va ser la seva millor aliada, perquè en aquest cas, era fàcil acabar sent mosca.
    Com sempre, un plaer passar pel teu espai i tenir l'oportunitat de llegir-te de nou.
    Una abraçada ben gran, Unaquimera

  • Sintesi[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Aranya o Mosca.... totes tenen ales per volar.
    Apreciació conceptual: M'agradat
    (Criteri de valoració a més de les xifres)

  • Teranyines[Ofensiu]
    franz appa | 08-03-2009

    Si tens un senyal d'identitat com a narradora és l'habilitat en la construcció que, sovint recolzant-se en l'ambigüitat de mots o frases, et descol·loca per endinsar-te gairebé inadvertiment en una teranyina que t'embolcalla sense remei, per a arribar no al nucli esperat sinó a un inesperat gir que, de sobte, et recol·loca i capgira tot el significat que havies atribuït al conte.
    Magnífic, com sempre, molt ben escrit i encara millor concebut, aquest relat negre amb ales de mosca i mandíbules d'aranya.
    Una abraçada!
    franz

  • La indecisió a vegades és positiva[Ofensiu]
    nuriagau | 08-03-2009 | Valoració: 10

    Un altre relat que necessita d'una segona lectura. Fas que el lector vagi suposant una història, quan el que realment ens estàs narrant és una de ben diferent. Un no és conscient de l'argument de la història fins que no arriba al final del relat.

    No vull desvetllar el secret en aquest comentari per tal que d'altres lectors posteriors mantinguin la sorpresa.

    Demostres una gran habilitat narradora per a confondre, amb molt d'estil, a l'ingenu lector.

    Enhorabona i fins al proper repte!

    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket