Detall intervenció

Repte clàssic DCLXVIII. Ensaïmades i croissants

Intervenció de: Mena Guiga | 16-03-2017

Un repte clàssic centrat en els esmorzars, berenars, alguna celebració?
Això dependrà de qui ho escrigui.
Hi pot haver xocolata desfeta o cafè o infusions.
O el que es vulgui.
Si algú vol sucar el croissant en una sopa d'all, també és possible.
Imaginació, creativitat al poder.


Mots prohibits: fumar, filtrar, follar
Mots obligats: evocar, abocar, terbolenc

Extensió entre 250 i fins al seu triple de mots.
Termini: dimecres, 22 a les 22:22'22''.


Cites:
"Els secrets són apassionats. Són les espurnes de la vida? (Espinàs).
"La passió ens pot dur a llocs que sempre somiem. Ens mou a esforçar-nos, a superar-nos" (anunci d'una marca de cotxes)
"històries que són reals o que tenen un pinyol de veritat i una closca de brodat" (G. Durrell).


Apa, endavant!


(i encara anirem a esmorzar tots plegats!)


Mena and my beloved sisters. :) ;) ;p


Respostes

  • RE: Repte clàssic DCLXVIII. Ensaïmades i croissants
    Calderer | 16/03/2017 a les 13:00
  • Et volia demanar que esperessis
    Calderer | 16/03/2017 a les 13:02

    Per poder decidir si canviàvem el format del repte clàssic. Però no m'has donat temps.

    Spidi mena, et direm.

    Lluís
  • RE: Repte clàssic DCLXVIII. Ensaïmades i croissants
    aleshores | 16/03/2017 a les 14:42
    No hi havia unes gales 222: "¡222, la galletes que se piden por su numero!"?
    S'intentarà.
    Les paraules havien d'haver estat de 22 a 2222. I dosificar una mica les obligades i prohibides,...
  • RE: Repte clàssic DCLXVIII. Ensaïmades i croissants
    aleshores | 17/03/2017 a les 19:53
    Bolleria fina

    L'agutzil va venir acompanyat pel sereno a anunciar que caldria tancar provisionalment el local dels berenars de sempre:
    -Que et sembla, Mariona, que vulguin tancar el nostre raconet de sempre, de Campistrals?
    -Ai, sí, Carme!, on trobaríem uns melindros per sucar la xocolata, i quina xocolata!, com aquests?
    -Doncs, l'alcaldessa diu que no es vol arriscar que hi hagi alguna fatalitat i algun dia caigui algun tauló del sostre, o s'enfonsi algun client en el terra i ha decidit que es traslladi provisionalment al personal al local veí,...
    -Que diuen aquests ximplets, al local de la Bolleria fina? I ara! Allà no hi entrem nosaltres, perquè no ens hi volen!
    -..i que compta amb tots els avals constructius - va concloure quan va poder l'agutzil amb l'assentiment del sereno -,...
    -Vet-ho ací, quina bretolada, no, Carmeta?
    Dona - va contradir-li a la Mariona - potser podrien apuntalar una mica aquest nostre local tradicional de sempre,...rehabilitar-lo es diu, oi? Amb alguna subvenció cultural pel tercer sector,...Haurem de reconèixer,...
    - Els fa nosa el veïnat, ja se'n poden anar a pastar, Mariona,..
    -D'això - va continuar l'agutzil amb l'assentiment continuat del sereno, i certa incomoditat manifesta - la Bolleria fina els convida a tres esmorzars i dos berenars, dobles, i, ...
    - Au ba!, si és d'una estirada des que anàva a l'escola, de ben petita, ja,...Sentencià la Mariona
    - I No hi tenen ni porta i hi entra un fred! Deu-meu, de la creu de sant jordi,...
    -Allà ningú no parla! No diré que vulgui fer safareig, però una mica de conversa,....

    -El safareig va per sota Mariona! Reblà la carmeta
    - ...i que et sembla, doncs, tothom fent de cambrer seu, tot deu amb la seva plata en silenci esperant a pagar

    - i que vols que et digui fa bona pinta a primera vista però trobo llardosos els croissants, caldria que els fessin d'una altra manera,...Enraonava la mariona.
    -... que mos agrada la bolleria fina i en això som antigues també però modernes: el dret a la diversitat!
    -...però perquè fem servir la llengua també per enraonar,...a banda d'assaborir els dolços, clar!

    - Ja amb les ides ben clares la Mariona feu: Digueu-li a l'alcadessa, agutzil i sereno, que naltres voldríem si de cas, una lloc de trobada de la gent gran d'ací, amb cuïna per fer-nos el berenar i poder convidar a qui volguem i fer alguna celebració i que la bona cuïna s'imposi, uns pastissets ben fets, unes capcetes, fins i tot una mica de vi ranci. Aleshores ja ens podrà tancar el localet cotxambros, o fer-hi reformes...

    - Compte! que convidarem i tot!: a tres esmorzars i dos berenars dobles als de la Bolleria fina, tan fina com com de capital de comarca,,...
    • RE: RE: Repte clàssic DCLXVIII. Ensaïmades i croissants
      aleshores | 20/03/2017 a les 11:56
      “Bolleria fina”

      L'agutzil va venir acompanyat pel sereno a anunciar que caldria tancar provisionalment el local dels berenars de sempre:
      -Que et sembla, Mariona, que vulguin tancar el nostre raconet de sempre, de Can Pistraus?
      -Ai, sí, Carme!, on trobaríem uns melindros per sucar-hi la xocolata, i quina xocolata!, com aquests? Abocà, la Mariona.
      -Doncs, l'alcaldessa diu que no es vol arriscar que hi hagi alguna fatalitat i algun dia caigui algun tauló del sostre, o s'enfonsi algun client en el terra i ha decidit que es traslladi provisionalment al personal al local veí,...
      -Que diuen aquests ximplets, al local de la “Bolleria fina”? I ara! Allà no hi entrem nosaltres, perquè no ens hi volen!
      -..i que compta amb tots els avals constructius - va concloure quan va poder l'agutzil amb l'assentiment del sereno -,...
      -Vet-ho ací, quina bretolada, no, Carmeta?
      Dona - va contradir-li la Carmeta - potser podrien apuntalar una mica aquest nostre local tradicional de sempre,...rehabilitar-lo es diu, oi? Amb alguna subvenció cultural pel tercer sector,...
      Haurem de reconèixer,...prosseguí l’agutzil
      - Els fa nosa el veïnat, ja se'n poden anar a pastar, Carmeta,..
      -D'això - va continuar l'agutzil amb l'assentiment continuat del sereno, i ja amb certa i terbolenca incomoditat manifesta - la “Bolleria fina” els convidarà a tres esmorzars i dos berenars, dobles, i, ...
      - Au va!, si la propietària és d'una estirada des que anava a l'escola, de ben petita, ja,...Sentencià la Mariona
      - I No hi tenen ni porta i hi entra un fred! Deu-meu de la creu de Sant Jordi,...
      -Allà ningú no parla! No diré que vulgui fer safareig, però una mica de conversa,....
      -El safareig hi va per sota, Carmeta! -Reblà la Mariona.
      - ...i que et sembla, doncs, tothom fent de cambrer seu, tot deu amb la seva plata en silenci esperant a pagar,... i que vols que et digui fa bona pinta a primera vista però trobo llardosos els croissants, caldria que els fessin d'una altra manera,...Enraonava la Carmeta.
      -... que “mos” agrada la bolleria fina i en això som antigues també, i modernes!: el dret a la diversitat!...però perquè fem servir la llengua també per enraonar,...a banda d'assaborir els dolços, clar! No, Carmeta?
      - Ja amb les idees ben clares la Mariona feu: Au, digueu-li a l’alcaldessa, agutzil i sereno, que “naltres” voldríem, si de cas, una lloc de trobada nou de la gent gran d'ací, amb cuina per fer-nos el berenar i poder convidar a qui vulguem,...
      - i fer alguna celebració: uns pastissets ben fets, unes capcetes, fins i tot una mica de vi ranci - Continuà, ja en plena evocació la Carmeta.
      - Aleshores ja ens podrà tancar el localet , o fer-hi reformes... Compte! que convidarem i tot!: a tres esmorzars i dos berenars dobles als de la “Bolleria fina”, tan fina com de capital de comarca,,...-Aclucà l’ull la Mariona.
  • Resistència (o Resiliència)
    deòmises | 22/03/2017 a les 10:14
    Havíem de seguir junts i no pensar en el mal que ens provocava la companyia mútua. Parlàvem en monòlegs lacònics, que ens entortolligaven al fastig vital de fer passar els dies a empentes i rodolons. Calia evocar el passat per esbossar uns somriures cada vegada més difícils de trobar, quan la dolçor ens embriagava i no existia la por d'abocar-se al vertigen d'un demà terbolenc i sense garanties. Érem joves, érem amants, ens estimàvem.

    Havíem de seguir junts i despertar-nos al mateix llit, com si fos una cadena invisible que ens condemnés a suportar-nos, tot fent equilibris per no traspassar el mur aixecat entre els dos. Compartíem la taula i, de forma arbitrària, trampejàvem els menús per als àpats quotidians i rutinaris. Calia alçar les armes en despuntar el dia, quan els cossos restaven relaxats després de les obligacions per consumar, un cop més, la nostra unió. Com si la tensió ens peixés l'ànsia d'allargar l'agonia una jornada més. Érem madurs, seguíem fidels, ens estimàvem, malgrat tot.

    Havíem de seguir junts i no rendir-nos i abaixar els braços, com si la breu promesa hagués signat un pacte etern, més enllà de la mort. Ens defensàvem, a pesar de les hostilitats, i ens redimíem gràcies a una única mirada, còmplice, i el fil que ens vinculava seguia conservant el vincle, deixant de banda tant de silenci, tanta vexació. Per això, he empès l'intrús, l'he engrapat de les solapes de la jaqueta per allunyar-lo de la meva esposa, l'he insultat fins que ha desistit de furtar-li el croissant del seu esmorzar. Som vellards, som matrimoni, ens estimem enmig de la jungla que és la Residència d'ancians.


    d.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: