NIPOREPTE 253. La boira

Intervenció de: rautortor | 08-11-2018

---

Temps de tardor, temps de pluja, humitat, boira. A la gent de la plana de Lleida ens resulta molt familiar fins al punt que actualment s’organitzen passejades per gaudir del misteri i les sensacions que ens ofereix.
La Núria Niubó d’RC deia d’ella en un comentari la nostra boira és així, capritxosa, obstinada, penetrant, gèlida o suau i, sens dubte, amb una arrogància que als lleidatans ens agrada. Ella senyoreja i nosaltres ens l’hem fet tan nostra que ens encanta el seu misteri.

No sempre ha estat així, però. Fa bastants anys, quaranta o cinquanta pel cap baix, que em van proposar d’escriure una presentació de la realitat de Lleida per incloure-la en una guia turística de la ciutat. I jo, que no sé dir mentides, vaig incorporar-hi el tema de la boira. Des de l’editorial em van recriminar l’esment. Aleshores els vaig retreure el fet diferencial de Londres, si més no com a tòpic. Ara mateix no recordo com va acabar la cosa. Gairebé estic segur que ho van suprimir de l’escrit.
Sabíeu que a Fraga en diuen “cegallosa”? Mot curiós i descriptiu, no trobeu?

Bé, ara us proposo d’escriure dos poemes, haiku o tanka, a partir del contrallum que ens ofereix la fotografia d’Odd Andersen a El País digital.

Així mateix, us convido a donar una ullada a un poema sobre la boira que vaig escriure a RC fa cosa de set anys. La boira

Esperem amb molt d’interès el vostres poemes. Teniu de temps fins el proper dijous, 15 de novembre. Som-hi, doncs!

---