En procés, el veredicte del repte.

Gaudeix d'aquest paratge, que pot ser a la cantonada o a l'altre cantó del món.

Està clar que estàs d'allò més bé (de p... Mare, baja)
Allarga-ho tan com puguis que aquí no hi ha pressa!
Amb total cordialitat

De debò que estic esperant amb candeletes que arribi setembre, i no només per deixar enrere aquests hipercalorosos juny, juliol i agost, sinó per recobrar el ritme habitual de reptes del Fòrum.

Ingenu de mi, jo em pensava que ara, de vacances i amb molt més de temps lliure, els reptes se succeirien amb més velocitat, però ja he vist que no: alguns dels que se'n van fora es deixen el portàtil a casa, i els que se l'enduen o es queden a casa suposo que ja no se'n recorden de RC i que aprofiten per acabar aquell assaig o aquella novel·la que tenien entre mans.

Per cert, Jere, ja que encara en tens per un parell de dies, aprofito per avisar-te que els meu relats "Aquell 'Mosca' esbojarrat" i "Un cas com molts" els he copiat a la meva pàgina d'autor: els vaig enviar passat amb escreix el dia 9, confiant en que quan me'ls publiquessin tu ja hauries proclamat guanyador. Com que aquestes versions estan més depurades de comes (tinc el vici de posar-ne més del compte) i alguna cosa més, t'agrairia que si t'has de tornar a llegir els relats ho facis amb els de la meva pàgina; almenys "Aquell 'Mosca' esbojarrat", perquè l'altre és fora de concurs.

El ritme i la pressa serien dues formes legítimes de cercar satisfacció: esperar pacient el resultat o avocar-se per conèixer-lo el més aviat possible. També es pot analitzar com buscar le fons: el trobar-se amb jn mateix en les vacances o la forma complir amb el deure marcat, com una forma ordenada de gaudi.

Distraguem-nos, Agamenó, el rei, sacrifica la filla Ifigènia per complir amb el seu deure amb els aqueus i anar a cercar la cunyada que de bon grat o no, se n’ha anat a Troia amb París, per Clitemnestra la esposa d’Agamenó mata al rei quan torna del llarg viatge de la guerra. No era molt partidària de l’ordre, si havia de suposar el sacrifici de la filla.

Resumint: porta-t’hol llegit de les vacances Jere!

I així ja sabràs com treballar les coses per a que sigui convincent la decisió. (Que n’és de fotut el Repte clàssic)

O consolem-nos inventant històries per aquí.

El tema del ritme és una enganyifa.

Jo, que de petit vaig patir dèficit d'atenció (no diagnosticat) però amb les dades a la mà, actualment s'hauria diagnosticat, si el meu ritme d'aprenentatge haguera estat un altre, m'hauria anat molt millor en aquells difícils temps de «bulling», ni prescrit ni vigilat, i companyia.

I de més gran, ja treballant, quan algú em demanava presa en fer les coses, solien ser les últimes feines a sortir de la meva taula.

Tinc per costum arribar sobre l'hora concertada amb la gent (per un tema que va sorgir fa uns dies i no vaig dir la meva), però no entenc aquells que arriben mitja hora abans i després es queixen, ni aquells que un quart d'hora més tard, i sense una excusa creïble, s'emprenyen perquè no els has esperat.

Com deia l'àvia, «les presses no són bones conselleres» Digerir l'àpat és més important que anar a cagar de pressa el menjat. I perdoneu el mot escatològic.

I per acabar, per experiència en aquesta pàgina, sé que hi ha moltes implicacions psicològiques diverses. Voler imposar (recomanar) la teva com prioritària no és un bon consell per a la resta. Fem i deixem fer, i per sobre de tot, intentem comprendre la situació dels altres, sense exigir res, ni esperar-ne gaire bé res. Ni demanar que facin allò que tu potser tampoc no faries.

No parlo amb ningú en concret, són coses que m'han passat pel cap, ara que estic estirat davant d'una piscina en una casa rural al centre de Catalunya.

Venim a gaudir, no a veure qui ho fa més llarg, més aviat.

Gaudiu l'estiu!!