Comentaris i veredicte del clàssic.

Tres aportacions.
Una, dins del termini.
Una altra, no, tot i que com que el termini ja era un segon termini...
Una altra de telegràfica.

Sembla tema per a un relat!

El tema, com ve sabeu, era 'La força de l'amor' en plan genèric, per a tot el que conforma el tot. En Deòmises s'ha centrat en l'amor de parella, una esfera de tots els tots que existeixen, innegablement. L'iong ha tocat el que es demanava. I l'Anthony crec que tirava per l'amor de parella, també, sí, i ens ha deixat amb una abraçada (deu saber que existeix l'abraçadateràpia! :-) )

El relat de Deòmises, amb un títol tri-esdrúixol, escrit amb domini del llenguatge, em deixa a mi, que dec estar espesseta, amb el dubte de la prota o protas (imagino que és una) del cor del protagonista (he buscat 'jou de Maria' per si era una expresssió i no he trobat res i aleshores m'he fet un embolic amb les germanes sueques i la Maria). I una part de paràgraf, la que va des de 'Caure...' fins a '...passió' m'ha semblat no repassada, me l'he llegit i rellegit i, noi, que no.
Afegeixo que com sempre, algun mot aprenc o desaprenc (jo em pensava que 'deixondir' volia dir el contrari i no, m'ha anat bé descobrir-ho) i el revestiment d'al·lusions de grups musicals i altres que desconec perquè jo tinc un món d'informació diferent, digues-li més petit, que sóc d'aquelles persones que ni sap com es diu el president francès i que no em fa vergonya admetre-ho.
Amb tot, i com gairebé sempre, estic més que convençuda que altres relataires copsen tot el relat i no han de fer esforços com jo. A mi m'ha quedat, resumint, que la força de l'amor, en aquest cas, es basa en el record intens i en el patiment per la pèrdua i s'hi suma la insistència contra ella.
Moltes gràcies per participar en aquests dies de tanta moguda laboral, imagino.

El relat del drac coreà tira a futurista estereotipadet, que no vol dir mal escrit. Que dolenta que sóc! És un relat amb un missatge d'esperança, positiu, no obstant. Hi trobo a faltar més substància en la descripició de l'amor que jo demanava.
Valoro que, no presentant-te normalment al Clàssic, hagis fet aquest pas, com moltes vegades també quan proposo el mini, que no n'ets un assidu total (aprofito per disculpar-me, no he participat als teus minis pels temes, el tema país no em va, per exemple, re-disculpes). I la 'blanqueta' no hauria de ser 'Blanqueta'?

L'intent rainanià (mira, adjectivat el Rain, sembla una cançoneta, deixa'm somriure. Ara que menanià, ja m'ho etiqueto també, déu n'hi dooooo! Potser canviar-ho a 'ràinic', 'rainós', no sé quin sufix li queda més bé, ajuda!). Gràcies, igualement, per haver 'volgut' per haver tingut la idea, que sempre queda al tinter per a teclejar-la i penjar-la a la teva pàgina, si més no.


Amb tot aquest envitricollament tan enrevessat crec que no es tracta de parlar de guanyadors ni res semblant. Cadascú ha fet una feina i el més important: col·laborar a revitalitzar el repte més antic. Moltíssimes gràcies. Crec que l'iong no s'hauria d'escapar, almenys un cop, de proposar-lo. Hi esteu d'acord?

Mena (uf, quan costa quan no es té cafè per a fer tallats solubles solucionadors).