COMENTARIS i demés herbes REPTE DCXXIX -629- "TERANYINES" (1a. part)

A la fi, tot arriba!

De bell antuvi, i per la part que em pertoca, demane excuses als 'atrapats a la teranyina' -mai millor dit- pel temps d'espera. I tot seguit, agrair-los la participació,juntament amb el company 'bicefàlic, -dos caps i dos fal•lus, en llenguatge tanganikè-, que si no ha estat excessivament nombrosa, sí suficient, donada la poca empenta del REPTE, diguem.ne 'clàssic'.

Em perdonareu també la manca de ‘suc’ dels comentaris, però tinc al meu favor que quasi una quinzena de remulls, banys tebis, hidromassatge i demés reblaneixen el cos i la neurona.

I pel company bicèfal, val a dir que del substantiu/adjectiu “xicon” que em dedica amablement, res de res. Aviat en seran 75, els tacos. Encerta, però en el lloc geogràfic, l’amic “deòmises”. I també estem d’acord en el veredicte, consensuat, i amb la benedicció bicèfalaquatriovoide sense bisbe que ho contemple. Amén.

Bo, deixem-nos de “cuentus” i anem per feina!

*LA TERANYINA DE LES GOLFES (Mena Guiga).- Com és habitual, normal i consuetudinari, l’autora s’hi aboca a qualsevol tema com abella treballadora, fabricant mel d’històries englobades: tres generacions –tres-. Ni menys ni més. Amb prosa àgil, humor del bo, ungit –recollons quin verb!- de tocs tendres. I amb un acabament de gràcia amb les tres gràcies... i l’aranyota doneta de casa.
Ja m’agradaria poder dibuixar el tros de mirall aquell que conserva l’escena final! Ho trobe impossible, però. Se’m va de les mans i el cap.

*BOSC ENDINS.(touchyourbottom).- Per mi, el més fluixet de la ‘tríada dels diferents jo’ de la xicona. Demanar un “nivell alt” en tota producció és com demanar “peras al olmo”, com diuen els veïns de ponent, aquells de l’altiplà. I quan dic ‘fluixet’ no vull dir roïn. Tota l’escenografia de la pèrdua pel bosc manté el to narratiu que hi cal, correcte. És a l’arribada al nuc –ai, el 333 m!-. Encara que al final anotem, i notem, que potser amb menys cervell tenim més ànima? No ho sé pas.

*MOLTA TULA (Tanganika).- “La tía Tula”? “Història de O”? “Gargantúa i Pantagruel”? Qui la sà!
Amb un llenguatge ‘mènictanganiké’, farcit de mots inventats, però ben entenedor; de crítica social, de quatidianetat en certs ambients, de frases fetes transformades, de deliris imaginatius, d’humor sarcàstic i d’adjectivació escandalosa –per inesperada- una petita obra mestra, al meu parer. Llàstima que ‘fora de concurs’!

*LA LLIÇÓ (Rubba Beretanero).- Amb un llenguatge acurat, una lñliçó magistral d’”aràcnid vell” versus “aprenent d’aràcnid”, tot teixint la teranyina per atrapar la “Senyora”.
I no és que la situació ni la lliçó siguen excessivament originals, però el tempo de la narració i certes expressions afortunades la fan acollidora, alhora que “concisa i impecable” –copie l’amic “d.” amb el qual coincidesc plenament, encara que jo no he tingut en compte certes tipiades de tecla. Segurament perquè a mi també en passa, sobretot quan escric directament a l’espai requadrat del fòrum d’RC.

*TERANYINA INTERIOR MODEL IMPERI /(aleshores).- “Aleshores” i jo tenim records comuns. I no ens coneixem personalment, però. Un dia us ho explicaré.
Em sorprén gratament l’escrit del company.. Ell no és amic d’històries, però ens envolta en un món de teranyines que ens teixeixen al voltant per tal d’impedir-nos veure realitats properes. A la seua participació no li podem dir ‘història’, encara que ens narra i ens conta amb pèls i senyals, en passat i en present, una amarga música. És, més bé, un resum que esdevé avís i consciència; una filosofia profunda, trencada, de vegades, amb expressions properes: “però no”, “renoi”, com un toc de campana.
Gràcies per participar-hi!


I per hui ja n’hi ha prou, que el post s’allarga i la nit comença. Deixem per demà CONSCIÈNCIA (deòmises) i LA TERANYINA (Vicent Terol). I faré –farem "bicefàl·licament"- la tria del guanyador/a.

Bona nit i salut i rebolica!