BALLARINES D'AIGUA

Malgrat les llegeixo en ple mes de desembre, les teves BALLARINES D’AIGUA m’han transportat al bell mig de l’estiu...
i un cop allà, m’ha refrescat la seva dansa, mentre els teus versos em permetien sentir la moixaina del sol, que a poc a poc es convertia en ardor de juliol que escalfava la gespa, que al seu torn emetia aquell aroma tant peculiar de verd calent i mullat

Ha resultat una grata experiència!
Sempre ho és, passar a llegir-te, però avui a més a més has acabat de cop amb el fred de l’hivern que m’envolta i has fet volar la meva imaginació fins la vora del riu...

Te l’agraeixo sincerament, Aurora.

Per a tu, envio una abraçada dansaire, confiant que t’envolti ben envoltada... i per a la Guillermina, molts records i els meus desitjos de ràpida i total recuperació,

La figura, el color i el moviment t'han inspirat un bellíssim poema, Aurora. Et felicito!

He estat molt contenta de rebre el teu comentari. Moltes gràcies.

Una abraçada,

Pilar

He de reconèixer que m'agrada bastant el relat. Té ritme, és simpàtic, i fa de bon llegir.

L'arribada de la primavera i de l'estiu fa de bon veure per a molts poetes. Està bé que tu donguis més vida a aquest tema.

Ens veiem per aquí. Salut!!

La Montse Aloy m'ha recomanat que et lligis.
Valia la pena, un poema com et diuen en un atre comentari refrecant, però la veritat és que si no hagués llegit l'explicació que fas tu mateixa del poema, no l'hagués pogut entendre.
Un petó.

que bellament descriu i ens passeja per uns entorns per mi molt coneguts, "ballarines d'aigua" que ruixen verds prats, o extensos camps. De veritat que m'ha agradat molt llegir-te, i en aquest cas toques un tema de natura que tant m'apassiona i en el que baso quasi tots el meus escrits.
Felicitats


J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

He estat uns dies per l'Alt Urgell i els he vist..grans i petits... i encaixen amb el que poèticament descrius.
Molt tendra i suggerent.

És un poema elegant, harmoniós, una dansa de paraules, una meravellosa recreació de la poesia en un estri ben simple i senzill, que sovint passa desapercebut per tothom.
Tot llegint-lo he gaudit en la visió d'un espectacle com tu dius de, "la dansa de l'estiu" al ritme d'una "música que brolla" i "apaivaguen ardors de juliol, vora riu" .
Tot el poema és un cant i cada vers per si mateix té vida pròpia.
He sentit el desig de trobar-m'hi, en despertar l'alba.
Aurora, crec que aquest poema tindria que estar imprès en el mur que voreja el riu, perquè aquells que estimen la natura i passegen a trenc d'alba, poguessin tot descansant del seu caminar, alimentar el seu esperit amb els teus versos.
Gràcies per brindar-nos tanta bellesa.
Una abraçada fresca de matinada.
Núria

Per a una millor comprensió del poema, voldria comentar que , en fe-lo, em vaig inspirar en uns estris tan prosaics com són els aspersors municipals de rec. Tot caminant al voltant del
les vaig veure: eren unes ballarines d'aigua!