Sol, la nit.

Un relat de: Misteric

I de la mes curta nit
del dia mes llarg?

Del viatge partit
Del marró, del blau,
el gris, els cels, núvols
les mars les flors i jardins;
ciments, vidres, motors...

Què dels amors, la pell
la ma, la veu i la mirada
destre i amable, el riure,
els plors, les empentes,
els crits; dolors, la pena
les pors. La lluita, el joc.

Què del tu i del jo.
l'exquisidesa de la tardor.
què de l'odi, què de l'amor

Què de l'enyor, l'esdevenir,
l'esdevenidor. Què de la fulla
ja seca, en el punt àlgid de
la cançó. Què de quan la música
pren doncs supremament el to.

L'instant precís. De la despossessió.
quan se'n desprèn de la branca la fulla,
del tall la flor, del port la barca i del
cos, l'enyor.

Què de l'estil: El tot. deixa't doncs anar
suaument ja amor. Tot es present, res mereix
ja doncs aquesta xafogor.

Comentaris

  • Aquesta nit no puc dormr[Ofensiu]
    meral | 09-04-2015 | Valoració: 9

    A cops que les nits es fan massa llargues i els dies curts.

  • Súper mercès rafamolero [Ofensiu]
    Misteric | 29-12-2014

    Com deia un poeta i literari Mallorquí: Compartir la bellesa uneix mes que qualsevol sopar de nadal. :-)

  • Molt bo [Ofensiu]
    rafamolero | 28-12-2014 | Valoració: 9

    Expresses en cada vers uns instant d'amor que resulten molt atractius, és sens dupte un bon poema, doncs la nit és fa curta i l'hora de l'amor és el més important. És meravellós llegir aquest poema. Un gran salut, Misteric. Fins l'altra... Rafael Molero

  • Del paper, la paraula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2014 | Valoració: 10

    Has descrit la vida. Sintèticament, amb concreció i una bellesa esquisida has configurat un poema de positivisme vital. Viure l'ara i viure'l bé. M'ha agradat molt i molt, mestre. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Misteric

Misteric

467 Relats

131 Comentaris

113495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.

La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.

El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.

Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.

Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.

L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.

Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.

Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]

Salm (73 [72], 22). Vulgata.

La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?

Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.

Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129

S XIII a.c.


Romanços?

Pot ser si...però com frapan!

si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?

Però vull saber.

No creure, no...

SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.

No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.

La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.

Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà