BENVINGUT 2012

Ja havien pasta els Reis d’Orient. S’acabaven les festes de l’hivern i començava un nou any i la iaia Dolors havia d’anar a buscar calendaris. Era el seu costum.
La iaia Dolors col·leccionava calendaris de butxaca. Entrava als comerços i als bars i se’n enduia els que tinguessin de publicitat.
Era una superstició, li semblava que quants més calendaris tingués més salut, menys perills i menys maldecaps tindria durant l’any que s’acostava.
Aquest any però, fets ja els setanta cinc notava més el fred, encara que no en feia massa. I es marejava amb el tràfec del carrer que era bastant intens. Per això que va cridar a la seva néta per anar amb ella a aquesta feina de la col·lecció de calendaris. Li va prometre 10 euros, si tingués que llogar l’ajuda d’una senyora per aquesta feina poder encara li demanaria més diners.
I allí estaven totes dues, la iaia Dolors i la Laieta que ja havia fet els 21 al bar de l’Estació amb una camamilla calenta.
La iaia Dolors ja havia arreplegat 15 calendaris diferents i li semblava que ja en tenia prou i ho celebrava prenent camamilla amb la seva néta metre que volia que entengués la màgia i la importància dels calendaris. La Laieta, però, no l’escoltava gaire, mirava per la televisió el Congrés dels Diputats.
- Carai! – pensava. – D’on deuen treure tantes idees absurdes aquests polítics ? L’únic que fan bé és el nus de les corbates els homes i el fulard del coll ben posat i ofegant les dones!. Ara resulta que aquests polítics deixen al nostre país com un carretó sense rodes.
La iaia anava xerrant i la Laieta li va fer un petó molt dolç que era el que realment ella necessitava. Aquests avis! Sempre pensant “qui dia passa, any empeny” o jo amb 21 anys que vull fer plans de futur més enllà dels 2012, i no tinc res, i l’únic que em deixaran d’herència és un carretó amb les rodes trencades!
Es van acabar la camamilla i amb cura va ajudar a la iaia a aixecar-se. Tenia 10 euros, (maleïts euros!) i en el primer que se’ls gastaria seria en un entrepà i un beure, ja que tampoc arribaria per més. – Quan no hi siguin ni la iaia ni els pares em caldrà molta força per empènyer aquest carro oxidat. I si el puc compartir millor per què dos caps sempre pensen més que un, i els dels polítics actuals sembla que no pensin gaire i pesin molt.