ANYORANCES DE LA FILLA

Un relat de: meral

Tu marxes
I els meus pensaments se'n van amb tu
Quedo sola al carrer
I les meves cames caminen com seguin-te
Sense esma van els meus peus
Els carrers són llargs, foscos i silenciosos
Enyoro la teva veu.
Buscant entravesso amb una llauna buida i oblidada
I jo voldria topar-me amb tu
Vull que em trepitgis els peus i em facis nosa!

Res em fa nosa
Ningú em crida
El silenci em ronda
Em sento massa lliure
...Sento en el més profund la teva absència...

Comentaris

  • Descrius molt bé el síndrome del niu buit.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 24-09-2009 | Valoració: 10

    Quan els fills marxen, queda la buidor dels seus cossos, les seves veus i tot resulta massa endreçat perquè ningú ho desendreça.
    Conec la sensació. Vaig escriure sobre això, però em vaig animar pensant que, mentre ho pugués expressar amb paraules impresses, ja no me'n sentia de sola.
    Petons.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de meral

meral

96 Relats

151 Comentaris

79825 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
El meu nom oficial és Marta Capdevila Peydro, m’he posta Meral perquè em vaig casar a Turquia i la meva filla va néixer a Estambul i en llengua turca vol dir isard i s’assembla una mica a Marta. El meu fill va néixer a Guimerà, el meu poble estimat: « Qui perd els orígens perd la identitat ».
.
Si em voleu enviar algun correu, la meva adreça electrònica es marteta1961@yahoo.es.