No t’he comprat cap pastís

Un relat de: MariaG
Avui és el teu aniversari i no t’he comprat cap pastís. Avui el record m’ha dut vint-i-un anys enrere en un sospir. Els dolors a deshora, la incertesa, el desig de veure’t i bressolar-te, el saber que encara no podia ser. La por, quan a la matinada vaig tenyir les calces de sang.
El teu pare i jo vam quedar atrapats en el rellotge, entre contraccions irregulars i esbufecs, anhelant la regularitat dels cinc minuts que una llevadora adormida ens havia demanat. A les vuit del matí, cansats d’esperar, el teu pare, jo i la meva panxa de trenta-quatre setmanes, vam sortir a la carretera en direcció a l’hospital, pensant que potser era una falsa alarma, una errada típica de mare primerenca. Però tu tenies pressa per conèixer el món.
Vam trigar més de dues hores a arribar-hi. Aquell dia, una protesta d’estudiants tallava la Diagonal i a les rondes s’havia estavellat un camió. Les carreteres eren a vessar i estava tot col·lapsat. Per vergonya no vam fer voleiar el mocador blanc i tu vas estar a punt de néixer dins del cotxe.
Avui els carrers estan deserts i un silenci estrany ho envaeix tot. No se senten els motors dels cotxes, ni els crits d’aquells que juguen amb passió al camp de futbol, ni les bajanades dels joves que passen l’estona als bancs de la rambla fent botellón, ni les converses dels amics que seuen a les terrasses a prendre un cafè. El parc de davant de casa enyora les rialles dels infants amb els gronxadors immòbils. El món s’ha quedat suspès en l’espai i el temps i jo no sé què fer amb aquesta pressa que sempre m’acompanya.
Fa anys que vaig deixar el passat enrere i em vaig enfilar damunt d’aquest cavall desbocat intentant esgarrapar-li alguns minuts al temps, sense adonar-me que ell sempre guanya la cursa.
Avui és el teu aniversari i no t’he comprat cap pastís. Bufaràs unes espelmes reciclades clavades damunt un tros de pa i alçaràs al vent el teu desig, un desig que és un secret a veus, un desig que compartim tots els confinats.

Comentaris

  • Molt colpidor[Ofensiu]
    Pallars | 26-05-2020

    Un relat que ens toca a tots molt de prop. Quants aniversaris hem hagut de celebrar de forma semblant en aquests mesos de confinament!
    Un relat colpidor on la tendresa del record del part contrasta amb la tristor d'una realitat que ben aviat esperem deixar enrere.
    Salutacions.

  • Amb més força i il·lusió que mai[Ofensiu]
    Jam Malson | 17-05-2020

    La data del naixement d'una filla o d'un fill serà l'aniversari que mai no oblidarem. I sobretot la mare, que primer ens acull dintre seu i després amb dolor i tendresa ens dona l'entrada en aquest món.

    Tanmateix, l'aniversari del naixement és una data on les veritables estrelles són la Vida i el Temps. Dues egocèntriques estrelles la confluència de les quals és imprescindible en tot acte de record. Perquè sens dubte, mentre en aquest món hi hagi una persona viva, els aniversaris estaran garantits. Als mortals, això de mirar enrere sempre ens ha agradat.

    Aquest any, però, la tercera estrella, tan veritable, tan imprescindible i tan egocèntrica com les altres dues, ens ha fet veure que Ella és l'ombra que planeja en tota celebració d'aniversari de naixement. Ella és una part més d’aquest dia festiu en el qual festegem un any més de vida. És aquesta tercera estrella, la Mort, la que aquest any ens ha posat davant del mirall i ens ha fet veure que els mortals no som res més que titelles de poca veu i de molt espernegar.

    Per això el tradicional desig d'aniversari, el “PER MOLTS ANYS!” de cada any, aquest any hauria de ser desitjat i rebut amb més força i il·lusió que mai —amb pastís o sense pastís.

  • mares novelles[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-05-2020

    Pobres nadons de mares novelles que han estat a punt de néixer al cotxe! I quants pastissos pendents de compartir i quantes espelmes bufades des de la virtualitat amb un mateix desig al cap.
    Tot això passarà però ja no serem els mateixos.
    Gràcies pels teus comentari, Maria, i: feliç aniversari!

  • Els aniversaris en confinament[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-05-2020 | Valoració: 9

    Felicitats! M'agrada com descrius un moment tan màgic com el naixament d'un. És curiós, però tots els aniversaris que estem celebrant en confinament sembla que es visquin en més intensitat .
    M'encanta aquest parràgraf: "d’aquest cavall desbocat intentant esgarrapar-li alguns minuts al temps, sense adonar-me que ell sempre guanya la cursa. "
    Enhorabona,
    Neus

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

MariaG

4 Relats

24 Comentaris

1317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89