Tornar a ser

Un relat de: MariaG
Arribo a casa cansada de la feina i em deixo caure al sofà amb l’abric posat. La casa és fosca, però no tinc esma ni per obrir el llum de la tauleta. Observo el menjador en penombra i els ulls se m’omplen de gris. Gris com la vida que porto. De casa a la feina i de la feina a casa. Els amics s’han anat apartant d’aquesta grisor que sempre m’acompanya i de les excuses mediocres que s’han cansat d’escoltar. Què m’està passant? Com he arribat fins aquí? Els dies se succeeixen en una monotonia que fa que cadascun sigui calcat a l’anterior i jo m’he anat adaptant a aquesta rutina com un autòmat. M’he instal·lat en el gris. Un gris que se m’enganxa a la pell com el sutge de la llar de foc, un gris que m’enfosqueix el cos i l’ànima, una crosta que em fa de cuirassa però que alhora m’ofega.
Era millor fa uns anys, quan em va deixar el Jordi i estava capbussada en el blau, amb el cor trencat i les llàgrimes sempre a punt de vessar. Almenys llavors sentia alguna cosa.
On és la jove de vint anys que es menjava el món? On són els projectes i les il·lusions? Llavors somniava convertir-me en escriptora i inventar històries plenes d’aventures com les que devorava cada nit abans d’adormir-me. Enyoro aquells temps plens de rialles i colors, quan la vida em somreia i el futur venia carregat de possibilitats. I què he fet tot aquest temps? Malbaratar la meva vida. Com m’he deixat endur per la boira? Com he pogut oblidar?
M’aixeco d’una revolada amb una energia llarg temps adormida. Em trec l’abric i encenc el llum de l’estudi. Remeno entre els calaixos fins que trobo la vella llibreta de joventut i rellegeixo les meves notes: idees, sensacions, projectes d’escriptura molts anys arraconats. Entre els fulls, una fotografia amb l’Anna i la Júlia em retornen al passat. Demà les trucaré. Obro el portàtil, trio una de les notes i els meus dits caminen esperitats pel teclat.
A fora hi ha lluna nova i és negra nit, però el meu cor ja s’ha començat a omplir de llum i de colors.

Comentaris

  • De la foscor a la claror[Ofensiu]
    Pallars | 30-03-2020

    Molt important aquesta reflexió vital de la protagonista on repassa la seva vida i on, sortosament, apareix un punt de llum al qual s'hi aferra precisament perquè es tracta d'una persona intel·ligent. Enhorabona per aquest retrobament amb l'essència d'un mateix, per saber trobar el cau de felicitat.

  • De la negror[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-03-2020 | Valoració: 10


    de la depressió a un clar de lluna i un cel seré brillant d'estrelles i unes lletres que aniran formant un relat, un poema, un llibre.... Molt bonic
    Salut

  • Un renéixer[Ofensiu]
    Jam Malson | 13-03-2020

    “De casa a la feina i de la feina a casa”. I fent-ho així, la nostra vida no és res més que un munt de dies calcats els uns als altres. I és ben cert que si de tant en tant no t'atures a escoltar-te, pot succeir que vagis pintant la vida amb un color d'una grisor d'allò més depressiva i asfixiant.

    “A fora hi ha lluna nova i és negra nit, però el meu cor ja s'ha començat a omplir de llum i de colors”. Una frase final que és, sens dubte, tot un renéixer.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

MariaG

4 Relats

24 Comentaris

1322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89