Dic això perquè, veient la resta de comentaris, crec que ja m'ho han dit tot. Per tant només em resta adherir-m'hi per complet

2 coses: En primer lloc, dir-vos que no he copiat literalment els dos títols de la Marylin. Ella fa servir l'expressió verbal: M'ENCANTA i jo faig servir: M'AGRADA.
i en segon lloc, celebro en part que tot aquests relats hagin despertat certa expectació, però molt em fa tèmer que la guerra de nous relats que s'intueix vindran properament, amb titulars i temàtiques semblants als de la Marylin o meu recent, caiguin en la barroeria pel sol fet d'omplir de polèmiques estèrils el Web de RC. I crec que, malgrat un relat en qüestió puguir ésser del to més pujat que hom pugui imaginar, caldria en tot sentits que els articles tinguin certa qualitat, pel bé de la cultura i pel propi prestigi dels relataires.

Jo crec que hauria de ser d'obligada lectura a les escoles, per, en primer lloc, estar ben escrit i per l'altre, pel seu gran valor pedagògic de concienciació de l'entorn rural. És un bon conte.

Als que ens agrada escriure sobre temes sensuals, potser perquè la imaginació ens va més enllà del que cal, trobo que aquest excel.lent relat teu, podria molt bé incloure's dintre del grup de relats eròtics.Ja et dic que subjectivament, així ho veig. M'ha agradat molt i ja enyorava ser el que et va recollir a la furgoneta.

Crec que m'hauràs de cobrar algun interès, doncs t'he près uns minuts del teu relat, veient com prestaves hores a altri, i no te n'has adonat. Ja disculparàs. Quan ens trobem, penso pagar-t'ho amb escreix. Rep una abraçada gratuïta, de moment.

Sí. És un d'aquests relats que a mi, particularment, no m'agradaria escriure mai, però veig que sí que cal que algú amb valor s'ha animar a fer-ho, i tu ho has fet molt bé.

Malauradament el tema que toques sempre pot estar d'actualitat i més en aquesta època d'hivern tan atípic de sec i rar.

Per altra part m'alegro que coincidim tants amics relataries de Lleida i propers a m,i si fa no fa en les mateixes dates. Sembla com si la web fos nostra només....

Una abraçada Aurora.

Com encara no conec Praga, tinc el dilema de dessistir d'anar-hi perquè ja mig me la descrius, o bé de contractar-te com a guia. Bromes a part, m'ha agradat molt el relat i per això te'l valoro com et mereixes. Una abraçada Jaume

Certament té raó el comentarista Seluja, en què sembla que m'oblidi de la possibilitat de poder acompanyar el recital amb música, quan jo mateix en sóc partidari de què així sigui sempre que es pugui. Això si, amb so suau que no interfereixi i només acompanyi.
Aleshores doncs, s'hi podria afegir en aquest relat, una darrera estrofa que podria venir a dir el següent:
"amb suau fons de música, si es vol, per acompanyar-la".

Entre la tieta d'en Serrat i la teva, me n'adono que, casualment jo també en tenia una de semblant que reunia característiques paregudes. L'únic que enlloc de poesia, el que tenia eren composions musicals. Què ho fa que la majoria de tietes tenies aquesta imatge? Les d'ara no crec que siguin iguals oi?

Sí. Dir-te només això, m'agrada aquest estil de com escrius l'erotisme i prou. No et fa falta més morbositat per ser una lectura agradable.

Mira que a mi m'agraen el temes eròtics, però seria incapaç de descriure històries com les excel.lents que escrius tu. Pel que veig, darrerament t'interessa molt incloure el llatí en els teus relats, ni que sigui per definir-los ...
Enhorabona un cop més

Qui em conegui personalment (que sou molts) ja podreu pensar que no és un relat autobiogràfic. Em poso al lloc d'algú que sé que sí es troba amb aquesta circumstància. Certament, sí que a l'inici sembla voler ser un relat mig en broma mig en serio, però no amaga al final la sensació agredolça que hom pot tenir pel fet de poder continuar treballant, malgrat que el seu entorn ompli la llista dels desocupats

Personalment no la vaig conéixer però sí sentir-ne parlar, atès que som si fa no fa de la mateixa quinta. És una pena que aquell tipus d'escola avui en dia ja no n'hi hagi, perquè el caliu que d'allà sortia, era molt més sa i de bon fer que la majoria d'escoles públiques o privades de gran alumnat. L'enyoro aquell temps, la veritat.

Una abraçada Núria

Igual et vas inspirar en una nit de llamps i trons, malgrat el substantiu té una altra connotació, però n'és cosina germana fonèticament.