Detall intervenció

L'ESGLAI

Intervenció de: Jaumedelleida | 27-02-2011

L'esglai
(2ª versió ampliada)

Desitjava com mai
tenir aquesta nova trobada
que em farà suara,
reviure el millor record
de la nostra millor jornada.

Vull recordar-te de bell nou
la nit més dolça i galana
que vam poder viure tots dos
en una tendra i fresca albada,
car, cada cop que ho faig,
visc igualment el record
de l´inici d'un ardorós amor
que més tard, dissortadament,
esdevingué a desgrat de tu i jo
un gran i vivaç foc latent
però de flama apaivagada.

Fou una nit de maig
en un moment
on tan sols oirem sentir parlar
el silenci.
Oi que te'n recordes?

La llum de lluna en forma de raig
lliscava damunt del teu cos
i ens albirà viure a tots dos
una nit d'encanteri.
Oh! Com me l'evoques!

Tot ens fou tan propici,
que vam poder viure tu i jo
un idíl·lic ambient d'amor
dels més inèdits.
Què agosarat fui aleshores!

Jo et vaig abraçar,
no vas dir res.
Coincidíem: "Deixem que sigui el temps
qui xerri".

Vaig notar la teva pell
tan fina i suau
qual tacte de porcellana o talc.

I jo, intrèpid,
com volent anar a per totes,
vaig voler recórrer el teu cos
de manera tal,
que em sentí premiat amb el més gran
dels estipendis.

Jo vora teu, somiant ja,
i tu al meu costat.
Vingué el teu primer esglai, i més tard ,
altre cop un silenci.

Mutisme que va durar poc
i que sols es trencà,
pels nous esglais sorgits d'aquell cos
tan esplèndid.

No vull ni voldré oblidar mai,
aquella diàfana nit de maig.
No ho podria ni amb esforç, per molt
que m'hi empenyi.

L'amor fou massa important
per creure'l fruit d'un sol instant.
Vull estimar-te, ser al teu costat i què
sempre t'anheli.

Amar-nos, fou un mutu obsequi
que ens lliuràrem tots dos.
El nostre amor esdevingué ja des de llavors,
el millor dels premis.

Recordo doncs aquella nit,
en què revifares el meu foc,
i que et va faltar poc per dir-me: sí
i que em tinguessis.

D'ençà, que revisc aquell fet,
el veig com l'objecte més preuat.
Me l'afermo ben fort al cos, no fos cas
me'l prenguessin.

Vull però, d'ara endavant ser més audaç,
i que quan de bell nou t'ho recordi,
sigui capaç de fer-te el millor acte d'amor,
què, memorablement, ambdós visquéssim.


Respostes

  • L'ESGLAI
    Jaumedelleida | 27/02/2011 a les 17:52
    L'esglai
    (2ª versió ampliada)

    Desitjava com mai
    tenir aquesta nova trobada
    que em farà suara,
    reviure el millor record
    de la nostra millor jornada.

    Vull recordar-te de bell nou
    la nit més dolça i galana
    que vam poder viure tots dos
    en una tendra i fresca albada,
    car, cada cop que ho faig,
    visc igualment el record
    de l´inici d'un ardorós amor
    que més tard, dissortadament,
    esdevingué a desgrat de tu i jo
    un gran i vivaç foc latent
    però de flama apaivagada.

    Fou una nit de maig
    en un moment
    on tan sols oirem sentir parlar
    el silenci.
    Oi que te'n recordes?

    La llum de lluna en forma de raig
    lliscava damunt del teu cos
    i ens albirà viure a tots dos
    una nit d'encanteri.
    Oh! Com me l'evoques!

    Tot ens fou tan propici,
    que vam poder viure tu i jo
    un idíl·lic ambient d'amor
    dels més inèdits.
    Què agosarat fui aleshores!

    Jo et vaig abraçar,
    no vas dir res.
    Coincidíem: "Deixem que sigui el temps
    qui xerri".

    Vaig notar la teva pell
    tan fina i suau
    qual tacte de porcellana o talc.

    I jo, intrèpid,
    com volent anar a per totes,
    vaig voler recórrer el teu cos
    de manera tal,
    que em sentí premiat amb el més gran
    dels estipendis.

    Jo vora teu, somiant ja,
    i tu al meu costat.
    Vingué el teu primer esglai, i més tard ,
    altre cop un silenci.

    Mutisme que va durar poc
    i que sols es trencà,
    pels nous esglais sorgits d'aquell cos
    tan esplèndid.

    No vull ni voldré oblidar mai,
    aquella diàfana nit de maig.
    No ho podria ni amb esforç, per molt
    que m'hi empenyi.

    L'amor fou massa important
    per creure'l fruit d'un sol instant.
    Vull estimar-te, ser al teu costat i què
    sempre t'anheli.

    Amar-nos, fou un mutu obsequi
    que ens lliuràrem tots dos.
    El nostre amor esdevingué ja des de llavors,
    el millor dels premis.

    Recordo doncs aquella nit,
    en què revifares el meu foc,
    i que et va faltar poc per dir-me: sí
    i que em tinguessis.

    D'ençà, que revisc aquell fet,
    el veig com l'objecte més preuat.
    Me l'afermo ben fort al cos, no fos cas
    me'l prenguessin.

    Vull però, d'ara endavant ser més audaç,
    i que quan de bell nou t'ho recordi,
    sigui capaç de fer-te el millor acte d'amor,
    què, memorablement, ambdós visquéssim.
  • RE: +++++ ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS +++++
    Onofre | 22/10/2011 a les 02:05
    59. Onofre

    M'agradaria que l'escollessis tu .
    Jo ja hi estaria d'acord, tant si és el més curt com el més llarg.
    T'ho prometo.
    • RE: RE: +++++ ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS +++++
      Onofre | 29/10/2011 a les 16:16
      ep

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: