L'ABSÈNCIA DE L'ESPERIT NADALENC

Un relat de: Sebastià Climent

Per avui ja en tenia prou de caminar. Havia acomplert la diària penitència imposada pel seu metge, ves a saber per quins pecats. Tocava retornar a la tranquil•litat casolana i gaudir del merescut repòs. No és pas que estès cansat físicament, però n’estava fins els nassos del brogit ambiental, de la quantitat de gent que anava atrafegada obsessionada per les compres, dels carrers amb rengles d’ornamentacions lumíniques i d’arbres guarnits amb tirallongues de leds o bombetes de color, de les típiques i tòpiques cançonetes que els altaveus emeten insistentment, una vegada i una altra, de l’allau d’anuncis comercials i, sobretot, d’un personatge d’importació, d’artificiosa obesitat, amb una disfressa vermella i una postissa i estrafolària barba blanca.

S’ha aturat davant d’una botiga i s’ha quedat contemplant, embadalit, la gran quantitat de figuretes de pessebre exposades. Mirant l’aparador recordava, amb una certa nostàlgia, la celebració del Nadal a casa seva, quan era petit. Els seus records eren confosos i entelats pel vel que el pas del temps ha anat teixint. Però el record del caliu familiar era ben vívid. Recordava, sobretot, que eren feliços, que l’alegria sorgia amb naturalitat, que es respirava il•lusió i que la sensació de pau era present en la calidesa d’aquella llar. Dies màgics, plens d’emocions que sacsejaven el seu esperit infantil. No les ha sentides mai més d’ençà que va deixar de ser un infant.

Malgrat que és un home més aviat descregut, de tarannà alegre, extravertit i amic de la gresca, quan s’apropen aquestes festes, el seu ànim s’entristeix, se sent sol. Una freda sensació de solitud s’apodera d’ell fins passat reis i llavors desapareix. Mentre s’allunyava de l’aparador es preguntava... Què té el Nadal, que em fa sentir tan sol? No troba una resposta aclaridora. Però... i si la pregunta fos...Què no té el Nadal? Potser llavors notaria l’absència de l’autèntic esperit nadalenc i dels seus valors implícits. Potser s’adonaria que els hem substituït per altres més prosaics o per actes solidaris que anestesien la nostra mala consciència per no fer possible un món millor.

A casa, a les fosques, en silenci, mirava la petita bombeta vermella encesa, simulant una foguera, que il•luminava tènuement la cova del seu pessebre i pensava en la pobresa d’aquella senzilla família. I se sentí sol, molt sol.

Comentaris

  • Com mes passa el temps i més hi ha de tot en aquest món ràpid i tecnològic...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-01-2015

    ...que no és dolent -té les seves coses- sembla ser com si la necessitat d'un tornar al senzill i autèntic, a les arrels (natura, valors) es mostrés augmentativament.

    Tanta crítica al feix de festes, però es segueixen.
    Un escriptor va dir, en un diari, que ell 'emigrava' i no a ciutats anadalencades com Londres o París, que ell marxava a Oporto i així, entre d'altres, no tindria àpat amb cunyadam. No jutjable, la vida són afinitats, la tradició és llast, segons com. Tot i que sempre es pot 'ajudar' a viure-la millor, a aportar humanitat, acceptació, alegria i no cal marisc caríssim, un pa amb tomàquet amb caliu. Però els peròs hi són a cada casa, a cada persona, en la societat i en el rutllar de voràgine imposat.

    L'esperit del Nadal no és una muda que toqui per Nadal. Neu, fred, trobada, regals, llums, pessebre, arbre...s'han passat. I per això és massa buit. Potser per fer-nos adonar que cal trobar-lo al dia a dia i en moments o fer-lo possible, que per això tenim ànima.

    L'esperit nadalenc rau en un fet tan senzill com llegir un conte al meu fill, és una llavor futura, és un tresor. Encara que durant la resta del dia res més tingui aquesta valua, per posar un exemple.


    Per molts relats!

    Mena

  • Esperit nadalenc[Ofensiu]
    Frederic | 30-12-2014

    Tendre, poètic, tal vegada nostàlgic d'un temps passat, potser més primitiu però més autèntic, on els valors del Nadal, l'esperit nadalenc, com tu dius, hi són presents i no el materialisme que avui ho impregna tot i no ens fa pas mes feliços.
    Bon Nadal en el sentit primigeni.

  • Felicitats![Ofensiu]
    Materile | 24-12-2014 | Valoració: 10

    No sé què dir-te. És la primera vegada que et llegeixo i he de confessar que el teu relat m'ha robat el cor per la teva nuesa i senzillesa. Jo també tinc una certa edat i recordo amb enyor els nadals passats, en la meva infantesa, amb els meus pares i germanes.
    Sé que, a vegades, sóc criticada pel meu "realisme", per descriure el que cada dia veig.

    Una abraçada i un desig, sense cap cost, de molts relats teus.

    Materile

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-12-2014 | Valoració: 10

    Un relat que em fa venir una enveja molt sana. Un deu

  • Publicat al NADAL DE CONTE[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-12-2014 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=1022

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-12-2014 | Valoració: 10

    Ho publicarem al NADAL DE CONTE

  • Fantàstica Reflexió![Ofensiu]
    Gladys | 19-12-2014 | Valoració: 10

    Sempre és un delicia llegar-te per la delicasesa que tens al tractar qualsevol tema per controversial que sigui...

    Es una pena però el nadal està supravalorat per les raons equivocades, s'ha perdut l'essència, els valors i sobretot hem oblidat qui és el principal protagonista d'aquesta celebració. D'aquí a que ens invada tanta solitud, encara que estiguem envoltats de gent, no hi ha pitjor solitud que aquesta.

    Si tansol li dediquéssim uns minuts al vertible sentit del nadal, estic segura que aconsseguiríem sentir una mica de pau...

    T'admiro i t'estimo! no deixis d'escriure d'aquesta manera tan tu!

  • Tal vegada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 19-12-2014

    sigui perquè, els adults, hem deixat molt lluny la innocència de la infantesa , que a molts de nosaltres ens acompanya la tristesa totes aquestes festes.
    Molt bon relat, Sebastià.
    BONES FESTES!!!

  • JO NO HO HAGUÉS DIT MILLR[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 19-12-2014 | Valoració: 10

    No sé si hauràs llegit alguns dels meus poemes sobre el Nadal i te n'adonaràs que (això sí en poesia no en prosa) que sempre manifesto el mateix sentit del Nadal actual. Ja sembla que hagi desaparegut aquella màgia i alegria no consumista de la nostra infantesa. Per sort però, sé que encara en queda de gent que conserven i mantenen aquest esperit de Nadal que semblava perdut .

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

152 Relats

277 Comentaris

103669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com