9-N MASSA TENSIÓ

Un relat de: Jaumedelleida
9N-MASSA TENSIÓ

Alguna cosa em devia passar d’anòmal, perquè feia dies em pujà en excés la pressió arterial de manera notable i notava que la cosa ja derivava en una constant. Tal fora la preocupació que vaig determinar visitar a la meva metgessa de capçalera.

Ignorant la causa del què ho podia fer que m’elevés tant la tensió, i després de l’habitual interrogatori, vam arribar a la conclusió que el motiu devia ser un exagerat estrés degut a què em prenia massa seriosament la rabiosa actualitat del 9-N.

És cert. Darrerament a part d’alternar constantment les tertúlies de les cadenes televisives, mirar-me tots els diaris digitals, seguir l’actualitat a través del facebook, i llegir la premsa, no tenia cap més entreteniment que dedicar-me de ple (sobre tot quan sortia pel carrer), d’observar el mòbil que no parava de rebre missatges i whatsapps sobre el tema: que si acudits, que si imatges, que si vídeos, que consells jurídics, amenaces, requeriments, recomanacions, instruccions, avisos, etc. I és clar, això em devia alterar sense jo adonar-me’n la tensió arterial. Tant pendent n’estava del maleït aparell que eren sovint les topades que em donava contra faroles, arbres, persones, o qualsevol mobiliari urbà que s’oferia al meu pas.

Així doncs, com a primera gran teràpia, vaig determinar prescindir del cel•lular quan sortís a passeig i poder d’aquesta manera, gaudir i contemplar el meu entorn , sense les continues demandes de l’aparell.

Creia que havia trobat la solució idònia, per al menys, no ensopegar més per causa de la meva obstinada fixació en mirar-me contínuament la petita pantalla (quan la llum ambient m’ho permetia, és clar). Però arribà un dia que en plena caminada relaxant pel parc proper a casa, tot d’una, veig passar una noia encantadora i suggestiva que m’obligà a seguir-la amb la mirada fins que les cervicals ja no em van permetre més el gir, i evidentment, com no vaig deixar de fer passes mentre l’aguaitava, el peu se m’escolà per una boca de reg que no tenia la tapa adient, i la castanya fou impressionant, i les conseqüències encara pitjors.

Maleí aleshores no disposar del meu apreciat telèfon per tal de poder demanar urgentment l’ajut que vaig haver de menester i que m’exigeix, ara, a un "repòs" d’obligat compliment, no fos cas que em tornessin etiquetar com a hipertens.

Comentaris

  • En clau d'humor[Ofensiu]
    reusenca | 24-11-2014 | Valoració: 9

    Molt bona Jaume, el moment que estem vivint és tan intens que no m’estranya que a més d’un o una ens pugi la pressió. És bo per tant agafar-nos-ho en clau d’humor. No ens podem permetre ni un pas enrere ni perdre’ns pel camí.
    M’ha agradat el teu relat. Felicitats
    Una abraçada

  • NOTA DE L'AUTOR[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 11-11-2014

    Abans de què calgui fer-ho de forma massiva, vull comentar des d'aquí, que el meu estat de salut és bo, que no estic de baixa obligada com dóna a entendre el relat, i que tot ha estat escrit en clau d'humor. Ho dic perquè ja són bastants els correus que rebo desitjant-me una bona recuperació. De totes maneres, he d'estar agraït de l'interès dels meus amics, contactes i lectors en general. Una forta abtraçada a tots.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

339 Relats

681 Comentaris

306480 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com