El meu secret mes ben guardat.

Un relat de: geraldine
Et dic adéu desde el mes obscur silenci
Des del secret mes ben guardat ploro la teva absència
El dol dissimulat i L’anyor invisible de tu fa mes llarg el patiment.
Em manques tan com ahir i mes que avui cada dia mes i et vull tan que et dic adéu mil vegades mes
Fins que em quedi gravat a la pell
Que et necessito tan aprop que si no marxo em cremarà l’ànima.
Tenir te en silenci.... però tenirte. No. Ja no em val. Casi que no ets real. Sembles una guspira de temps que no ha existit.
Tallem la corda que ens empeny fins acaronar el nostre alè.
Vull marxar corrents. I ho faig. Me’n vaig poc a poc per la foscor. Per on no vas venir. Sense la llum que em va enamorar bojament de tu.
Me’n vaig per no seguir trencant-me en mil bocins el cor.
En el buit del meu pecat pervers, testimare. En el meu descuit de mirar-te, pesaran totes les mirades que ens hem fet travessant-nos les retines.
En el meu hola mut s’hi amagaran mil somriures gelosos de no tenirte.
I en la meva esquena hi serà tot el pes de l’amor que davant teu no ens hem pogut donar.
En el meu silenci hi romandrà, per sempre, el boig desig de fer-me teva.

Comentaris

  • Amor sincer [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-08-2020 | Valoració: 10

    L’amor sincer, encara que no sigui correspost, és un gran Company per escriure, per escriure poemes intensos com aquest. La vida és amor i desamor, dia i nit. Una forta abraçada.
    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!