1er poema a la meva filla

Un relat de: geraldine
Mira com rius,
riu sempre així.
Mira com mires!
mira sempre així.
Mirada neta, plena d'amor
la pura inocència, pura inteligència
més sabiesa que jo i ell i que el món
més neta i honesta mirada que mai ha existit.
Mira com busques la mare i al pare i a la gent que et parla
quan la tens al costat.

Peus despullats
que van al compàs dels meus petons
mentre em mires,
Petons de cotó t'acaricien els peus despullats.
Em mires atenta, amb cara sopresa quan em sents la veu
Nas menut
boca de llavis rosats
i aquests ulls... tan grans i blaus
que fan recordar a Puck, personatge fantàstic de Shakespeare.
Simpàtica Candela, llum de vida.

No deixis de somriure, aquest teu marevellós somriure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

47 Relats

114 Comentaris

58264 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!