Espurnes

Un relat de: rautortor





Espurnes

Espurnes d’ànsia espeteguen
endins de mi, on tenia desats
recanvis d’optimisme
pels moments malastrucs.
Intenten rebentar el tedi
d’una primavera en suspens,
instal·lat molt a desgrat meu
en tots els racons i amagatalls
de la meva ment endormiscada.

Vine, foc, flama, foguera,
allibera’ns de l’ensopiment!


Solstici d’estiu, 2020

Comentaris

  • Espurnes de Sant Joan[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-06-2020 | Valoració: 10

    Una preciositat de poema, on expresses els sentiments sobre les espurnes que hi ha en la nit de Sant Joan. Molt ben aconseguit, amb unes paraules que vesse per sí mateix, tota l'expressió que naix del teu cor. M'ha agradat molt Rautortor.
    Saluts. Perla de vellut

  • el foc, símbol de Vida[Ofensiu]
    Atlantis | 22-06-2020

    El foc de sant Joan ens porta la calidesa de l'estiu. Les nits de festa, els matins de platja i els jocs de nens entorn a la foguera que hem muntat amb mobles vells de veïns...

    Ens porta al ressorgiment de la vida amb tota l'esplendor. Per això aquest Sant Joan és tan especial i t'ho has relatat en el poema.

    Abraçada.

  • Si....[Ofensiu]
    geraldine | 22-06-2020 | Valoració: 10

    M’agrada el teu poema!!! Em fa somriure!!’

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

157 Relats

525 Comentaris

91096 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.