Amant i silenci.

Un relat de: geraldine
No he pogut acariciar-te el dolor,
ni abraçar les teves llàgrimes, ni somriure a la teva valentía
ni mirar als ulls a les teves pors per dir'ls-hi que jo també estic lluitant amb tú
perquè no he pogut lluitar amb tú.
Es un mal terrible.
La impotència freda i gelant de no poder estimar-te.
Els teus ulls distants que em demanen a crits que ens apropem

Vam estimar-nos.
i encara ara, quan l'amor treu el cap, per si el deixo entrar a la meva vida...
A tu encara t'estimo.
aquesta mirada teva,riallera i somrient, tan especial, tan teva, que
omple d'alegria els racons mes inexplorats.
ple de vida, de ganes de volar, de riure
de compartir.
Jo et vaig coneixer aixi.
Com et recordo.
l l'atre dia m'acaronaves els cabells tan aprop de mi
que semblava que no haguessis de marxar mai
pero vas marxar, com sempre.
i cada cop que ja no hi ets, tinc un petit dol
que poc a poc amb els dies va marxant... i tornes a apareixer.
ets el meu secret mes ben guardat.
el meu desitg, el meu amor.

Ara ja feia dies que no ens tocavem les pells
que no ens miravem de tan aprop que deixavem de ser tu i jo per ser nosaltres.
Ho hem tornat a fer.
Vuit mesos veient en la distància com la teva vida era un infern
i no poder estar al teu costat, ha sigut una bogeria d'impotència
i de ràbia.

T'he vist de lluny com la quimio et deixava fet pols, com vencies mes rere mes cada dolor... he vist en els teus ulls el dolor i la por, pero no l'he pogut calmar.
He tingut por, i he tingut mal
i no he pogut fer-me la valenta, ni donar-te la mà els dies de sombra per sortir a passejar
ni anar amb la bici els dies que estaves mes fort
ni sortir a sopar els dies que en tenies ganes.
No he pogut
He vist el teu dolor i no l'he pogut guarir
no he pogut venir
no he pogut abraçar-te
no he pogut fer-te riure
no he pogut fer-te masssatges als peus... no he pogut explicar-te les meves coses ni compratir els meus secret
ni cuinar-te les meves fajitas.

Només he pogut pensar-te,
trucar-te de tant en tant, fent-me la que s'enrecorda de trucar-te per preguntar-te com estàs, com vas... Quina merda de pregunta, freda i poc original....
i així... jo he anat passant l'estiu i tu has anat passant la quimio
i jo mirant com els dies passaven acostant-se poc a poc el final
i ara, estàs bé!

Has passat els mesos més durs de la teva vida i ara ja estas bé
i vens i m'acarones els cabells, somrient i d'amagat
i em dius que alguns cops has desitjat
que t'acaricies la pell....
i encara que ja sabem que no serà
sovint sento aquest dolor
de no tenir-te .
Aquest dolor de no poder cuidar-te.
I sovint... de tant en tant voldria tenir-te a prop i dir-te que per molt que passi el temps sempre et porto amb mi, i que encara que no pugui estar al teu costat, sempre et cuido desde la distància...

Perquè ja formes part de mi!

Estic aquí.

I a vegades et trobo tan a faltar...

Comentaris

  • Compungida[Ofensiu]
    Canela fina | 06-08-2020 | Valoració: 10

    M'has deixat compungida amb el teu relat, m'hi he sentit tan a prop que m'ha esborronat. Gràcies per compartir-ho i gràcies pel teu comentari al meu relat "Desitjar". Una abraçada! Ens llegim ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de geraldine

geraldine

45 Relats

112 Comentaris

49042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...
encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!