Desitjar

Un relat de: Canela fina
Tenia ganes de ballar. Feia calor. Em vaig posar un vestit vaporós perquè en giravoltar se’m veiessin les cames. L’escot mostrava unes clavícules perfectament alineades, insinuava les sines capturades pels sostenidors i em vaig cenyir la cintura amb una llaçada.
M’havien parlat d’un local on feien música en directe, ambient country, discret. Vaig baixar les escales conscient de cada passa, concentrada en el vaivé dels meus malucs i la mirada amatent.
_Un tequila i una cervesa, si us plau.
Me’l vaig beure d’un glop, la cervesa al darrere per calmar-ne la intensitat. Un cambrer de camisa blanca i llacet somreia en veure’m la ganyota a l’empassada. Des del tamboret de la barra examinava les taules, cadascuna amb un llum que acompanyava les parelles assegudes, el punt just per poder-se mirar als ulls. Al fons, en un racó a la penombra un home sol, escoltava atent la música i amb el peu en duia el ritme.
Vaig creuar les cames, balanceig als peus desitjosos de ballar. M’atreia, no podia apartar-ne la mirada, aquell moviment hipnòtic era com si em digués vine aquí i, ho vaig fer, hi vaig anar.
_Puc seure?
Astorat, va fer que sí amb el cap. Vam brindar amb les copes i ens vam somriure, la música sonava prou alta com per no sentir ni una paraula de les que vam intentar dir-nos. Vaig pensar que seria millor usar un altre llenguatge i oferint-li la mà, el vaig convidar a parlar-nos amb el cos. El vestit adherit a la pell, amarada de suor, m’atrapava la cintura amb fermesa i només em deixava respirar per donar voltes, rudes les mans delicat el gest. Em va enretirar els cabells xops de la cara amb una carícia, mirant-me fixament amb la intenció de robar-me un petó, vaig obrir lleugerament la boca convidant-lo a cometre el delicte. Foc als llavis. No vaig ser capaç de discernir de qui eren les palpitacions exagerades, tremolós el cos, fusió.
No sé quant temps vam ballar, molt suposo perquè en sortir del local era de dia ja. Va cridar un taxi.
_Carrer de les Camèlies, 6.
El primer cop que li sentia la veu. Va lliscar la mà entre les cuixes, em vaig estremir i se’m va escapar un sospir, no es va aturar. Tenia el sexe ardent de desig quan em va besar sota l’orella, va enretirar la roba interior per fer-se fonedís en el que ja era un riu de passió. Vaig deixar caure el cap al respatller, agitada la respiració, va petonejar-me les clavícules i just en aquest moment, em vaig alliberar allà mateix, en el seient posterior d’un taxi.
Es va aturar el cotxe, el xofer va obrir la porta de darrere. Ell es va alçar, sense pressa, va treure una ploma de la butxaca i em va escriure el telèfon al palmell de la mà, el nom a l’avantbraç i un: ens veiem demà, damunt el pit esquerre.

Comentaris

  • geraldine | 05-08-2020 | Valoració: 10

    Quina maravella!

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 03-08-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Un relat fresc, molt ben redactat amb ritme i acosegueixes que l'erotisme vagi creixent fins al final.
    Gràcies per compartir-lo
    Salutacions,
    Neus

  • Esbarjo[Ofensiu]
    aleshores | 25-07-2020

    Requereix temps i molta dedicació. I equilibri.
    Moltes gràcies pel comentari.

  • Bona literatura.[Ofensiu]
    Nil | 20-07-2020 | Valoració: 10

    Un relat que he pogut llegir-lo tot d'una glopada, perquè tot ell és estiuenc, refrescant, lleuger, elegant, romàntic, excitant, distret, intrigant, concís, estrellat, lluminós, però sobretot profundament apassionant! Mercès per compartir bona literatura amb els teus seguidors de R.C. Nil.

  • Bovor[Ofensiu]
    kefas | 20-07-2020


    Amb la pell humida pel botorn d’una tarda de juliol, m’he afanyat a llegir-lo perquè en temps d’apologia del distanciament social, la propagació d’un relat com aquest pot arribar a ser delictiu. I ja se sap, tot el prohibit és llaminer.

  • acostar-se a l'altre[Ofensiu]
    Atlantis | 20-07-2020

    Un apropament, parlant el cos. Molt ben descrita la sensació d’atracció cap a l’altre. Tinc un poema que diu: no hi ha cap paraula que pot anomenar-la, nomes el cos. Parlo del desig i aquest relat m’hi ha acostat.

    Gràcies per passar i comentar el meu poema. M’agrada que et sentis propera aquesta complexitat que portem totes/tots(?) quan ens acostem a l’altre.

    Salut i cuida’t molt.

    Abraçada

  • Foc als llavis.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-07-2020 | Valoració: 10

    Un relat propi d'aquest temps ple de calor, on els protagonistes s'atrauen amb desig i amb passió. Realment molt subtil i tendre fins al final. Les accions es representen precises i amb un estil sensual, que ressalta l'acció del plaer.
    Un plaer de lectura, Canela fina.
    Una abraçada i fins aviat...
    PERLA DE VELLUT

  • Batec[Ofensiu]
    Akeron343 | 18-07-2020 | Valoració: 9

    El relat es un batec, que a mida que avança, sona mes fort i mes depressa. Era de preveure que segurament el relat acabaria en alliberament, pero el sensual camí fins arribar-hi et fa desitjar que l'alliberament no arribi mai.

    Com sempre, un delit llegir-te.

  • Xafogor[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-07-2020

    Del relat m'agrada molt el començament, el retrat de la dona que té ganes de ballar i també ganes de sentir-se desitjada.
    La resta és més previsible, tot i que està molt bé la comunicació sense paraules dels protagonistes.
    Tot el relat transmet sensació de calor i humitat, de xafogor; molt adient al tema.

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

38 Relats

198 Comentaris

38364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
Generar emocions en l'altre em fa sentir bé, per egocentrisme possiblement o potser per altruisme, m'agrada que la gent del meu voltant se senti a gust. Ves a saber...
Per cert, penso continuar utilitzant accents diacrítics, em declaro insubmisa a la nova normativa