aquest cos teu.

Una setmana, un any.
les teves mans, així de perilloses, em toquen el cos;
el cos que tu respires i em respires i et respiro,
el cos que acaricia al teu, a poc a poc.
Acaricio la teva pell amb els meus pits...
la teva veu envolta el meu desig,
mentre em mires amb aquesta cara teva,
seria, serena, important, "sexy".
Em mires, somrius...
em respires, com si fos la primera vegada.
A prop teu, entre el meu ventre i el teu
no hi cap ni un fil de cotó,
es toquen les nostres galtes
m'agafes l'esquena ben avall,
casi a les nalgues
i em mous,
endavant i enrera, amb una sutilesa i suavitat que em tallen la respiració,
i em mires,
com si fos una pintura
que estás perfeccionant,
esperant una respiració o una altre
i escoltant-me,
vas pinzellant la meva voluntat
com si escoltessis el meu jo mes de dins...
la teva serenitat em trastoca...
i així, amb cuidado i a poc a poc
busques i explores tots els racons que
avui et pertanyen,
els meus.
Com si fos teva per tota l'eternitat
m'entrego cada segon com si fos
l'últim.
no se si demà tornarás...
la incertesa del teu silenci...
aquest espai que ja es teu
i aquest cos i aquest temps.