Ets tot un artista. M'agrada com barreges sentiments, amb sentitts: olors, colors, tactes al trepitjar la via.. i sobretot com poses trossets de barcelona en aquest poema, i els fas encaixar com un mosaic, i no puc més que somriure al reconèixe'ls.
moltes gràcies pels teus comentaris, perquè a part de poemes tens sempre unes paraules amables i sinceres.

m'agrada molt el to irònic que utilitzes, sense arribar a ser burlesc.
És curt i simple però no et falta cap frase més!
Encantada d'haver-te descobert

ets molt original! sobretot la manera com barreges sentiments i imatges mig surrealistes, com la d'ella cremant una fila de formigues.
cada vers m'ha sorprès més que l'anterior.
Encantada d'haver-te desdcobert.

"penso que et trobo dins un poema" m'he sentit molt identificada en aquest vers, quantes vegades busquem allò que ens falta en les paraules escrites d'un altre o en les nostres pròpies?
m'ha agradat molt el poema, tant directe, tant expressiu.
Encantada d'haver-te d'escobert.

no porto molt temps a ARC i tampoc tinc molt temps per llegir tots els relats que m'agradaria, però avui n'he llegit dos teus (molt diferents) i m'he quedat amb ganes de llegir-ne més. M'agrada molt el teu estil, àgil, obert, esxpressiu...

Encantada d'haver-te descobert.

Jo crec que abans de marxar trobaràs el sentit de la teva vida, però es tracta de trobar-lo abans que sigui tant tard... prova de buscar-lo canviant l'últim vers i demanat a la gent que et deixi una estona sol amb tu mateix.
molt bo el poema, expressiu, crític amb tu i amb el la societat: "la incomprensió d’un món que no acccepta la debilitat"
Salut!

Els teus pomes em deixen al·lucinada...!
Com domines la forma ( l'èstètica), la manera de dosificar el contingut en les diferents estrofes, com vas recuperant la idea central sense ser repetitiu, i com jugues amb la nostra intriga, sense desvelar la identitat de la segona persona.

m'agrada molt l'actitud i el sentiment que transmets amb aquest poema,
...a vegades les pitjors reixes són les que ens posem nosaltres mateixos, penso que si aconseguim desfer-nos d'aquestes, totes les altres seran de fum.

Un salut :)

allunya'l d'aquestes roques, protegeix-lo, que no li tornin a fer mal.
Per cert, molt interessant la teva biografia, comparteixo molts dels teus gustos (entre ells La naranja mecànica, Vinyoli, Baudelaire i Marx ;)

increible declaració d'amor, enfocada d'una manera única, centrada en els protagonistes d'aquesta història... no conec a qui va dirigida, però és molt afortunada, a mi em posaria la pell de gallina.

(Encantada d'haver-te descovert)

a cada vers dius tant, però alhora és àgil, breu, m'ha deixat amb ganes de llegir més. M'encanta com ho planteges, com una fotografia en blanc i negre on l'única cosa que té color és aquesta bufanda verda... I com conclous el poema, intervenint des de fora, també és brutal el vers dels punts suspensius.
Salut veí!

"t'esperaré allà on la gent, s'entrebanca amb els seu somnis"
tot el poema m'ha deixat sense paraules, sobretot aquest versos.
les metàfores i comparacions estan molt ben trobades... com una plel·lícula en blanc i negra on volques realitats i sentiments

t'acabo de descobrir amb aquest poema, i parlant de paraules recloses m'has deixat "sense `paraules"
que cert tot el que dius, i quina forma més bonica de dir-ho!
et seguiré.

m'agrada molt, com es mou entre el somni i la realitat, i com està obert a la interpretació del lector. Jo hi veig un nen jugant al món al revés o una paleta d'un pintor amb els colors desordenats...
enhorabona :)

... és com un mirall de la passió. Versos irregulars, rima intermitent, àgil, expressiu, sense vergonyes, ho destapa tot.
enhorabona!