reacció irreversible

Un relat de: Espiral
Com cada tarda, el timbre va sonar a les cinc menys cinc i els alumnes van sortir de les classes com l’aigua d’un pantà quan s’aixeca la presa.
Mentre l’enrenou es dissolia, l'Anna endreçava les seves coses al departament de química. L’endemà passaria a recollir-les i seria l’ultima vegada que trepitjaria aquell institut. Se li va fer un nus a la gola; no hi havia marxa enrere, ja havia presentat la dimissió.

Va recollir els arxivadors i les carpetes. Les mateixes que li havien caiugut aquell matí quan ell l'havia espentat sense voler. Necessàries perquè tot comencés. En van ajupir-se a recollir-les una sola mirada havia sigut suficient.

Després va guardar la taula periòdica. Pura química havia nascut llavors, encara que no ho hagués volgut acceptar. Però dia a dia el desig havia guanyat territori, seguit de jocs de mirades, contactes de braços, somriures dissimulats.

Va guardar la bibliografia de Rutherford, el seu científic preferit. Sabia que ell ho havia vist tot aquell migdia en què el Pau havia entrat al departament aprofitant que estava sola. S’havia apropat massa, provocador, amb la camisa mal cordada, la xispa que encén la foguera. El foc s’havia descontrolat fins ser un incendi i tot havia passat a càmara lenta com un somni confús. Llengües cegues mossegant, cadires, mans ansioses, carpesans, exàmens escampats per terra, cossos resseguint-se, àtoms fussionant-se.

Mentre guardava el cactus va recordar el moment en que algú va obrir la porta. Quan va aterrissar al món real va ser conscient que el noi que l’abraçava en calçotets era el seu pitjor alumne. Massa tard, la reacció era irreversible. Hagués volgut ser aquell cactus i clavar-se les espines del penediment.

Va desar l’agenda, la grapadora, els boligrafs de colors i finalment la fotografia que els estudiants es feien cada nadal.
Els trobaria a faltar, sobretot a ell. La luxúria l’havia traïcionat.

Comentaris

  • Te raó.[Ofensiu]
    Annalls | 29-11-2012

    Te raó l'Allan , es deixen pocs comentaris . Aquest escrit be s'en val un. Es molt bo.

    Gracies pel teu comentari a ·"Estic plena de gent". Els personatges al cap sempre son cosa nostra, malament si no ens n'adonessim !!! En aquest cas, em refereixo a cares de persones que s'hem passen.

  • Te raó.[Ofensiu]
    Annalls | 29-11-2012

    Te raó l'Allan , es deixen pocs comentaris . Aquest escrit be s'en val un. Es molt bo.

    Gracies pel teu comentari a ·"Estic plena de gent". Els personatges al cap sempre son cosa nostra, malament si no ens n'adonessim !!! En aquest cas, em refereixo a cares de persones que s'hem passen.

  • Molt bo[Ofensiu]
    allan lee | 24-10-2012

    un recorregut impecable entre els objectes i les accions. Ben lligat, amb les paraules justes. M'estranya que aquest escrit no tingui més comentaris. En tot cas, et felicito. L'he llegit amb plaer; d'això es tractava, oi? Una abraçada,

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

154 Comentaris

48306 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/