CERTA INCERTESA

Un relat de: Espiral


A vegades no sé qui sóc quan dic jo sóc
i miro el got buit buscant una resposta
Al fons sempre balla solitària la mateixa llàgrima
la mateixa flor es dessagna al meu jardí interior
i tornen les mateixes petjades d’antics dolors.
Perquè els hiverns són molt llargs i molt freds
i el temps es mou tant i tant ràpid
que és massa fàcil emmalaltir de nostàlgia.

A vegades no sé qui sóc quan dic jo sóc
i en somnis volo cap als dies radiants de primavera
així el sol em desfà el somriure
i esquerda els dubtes de marbre i pedra.
Quan em desperto al meu llit un matí de desembre
encara tinc el gust de maig a entre les dents
i tinc ganes de cridar als quatre vents
que la vida és bonica al capdavall.

A vegades no sé qui sóc quan dic jo sóc
i sento que camino a un compàs diferent del món
diferent al ball de la pluja o l'eco de les onades
I per això escric, per ordenar-me per dins
i així sentir que encaixo per fora
perquè les paraules passegin al meu ritme
fidels i guies com el gos d'un cec
i siguin l’oxigen d’una rutina que flueix.

A vegades no sé qui sóc quan dic jo sóc
però sé que hi ha riures que poden amb qualsevol obstacle
mirades d’il•lusió que li tornen al gris els colors.
Sé que res seria més fàcil si fóssim tan lliures
i tan ignorants i tan transparents i tant simples
Si visquéssim en un món de dues dimensions
com el nen del record que ahir era present
i avui s’amaga rere el mirall de l'habitació

Fa temps que no sé qui sóc quan dic jo sóc
però sé que estic en el camí adequat
i amb això de moment ja en tinc prou
Sé que no cal saber molt per sobreviure
no cal anar molt lluny per descobrir
que no hi ha cap secret per ser feliç;
només saber-te en el moment exacte
trobar-te sempre en el lloc precís.

Comentaris

  • Bonhomia | 24-12-2013 | Valoració: 10

    Trobem a faltar les tevés poesies!


    Sergi

  • M'he entusiasmat amb aquesta poesia-relat[Ofensiu]
    Bonhomia | 13-11-2013 | Valoració: 10

    Doncs quina gran poesia! El que crec jo és que et busques a tu mateixa molt bé però també et fixes en algú. De fet, aquest algú guarda o tapa un tros del teu mirall, si el mirall desapareix sou dos o tu, però en conjunt tothom som dins el nostre mirall i ens fonem en ell buscant la sortida per retrobar-nos, no és així? No ho sé, potser m'equivoco!


    Sergi XD!

  • Per ordenar-te per dins[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 15-04-2013 | Valoració: 10

    Has escrit un poema impressionant. Un poema en el que dissecciones tots els teus pensaments i busques respostes a totes les preguntes de la vida. Qui sóc? S'ha de recorrer un llarg camí per a trobar una mica de llum que ens faci entreveure la nostre essència. I, de vegades, és intermitent: llum i foscor, goig i ombres.
    Però malgrat aquest intent de voler arribar plenament a la pròpia identitat, deixes entreveure moments d'esperança, perquè saps que estàs en el camí adequat i amb això hi ha en tens prou.

    Un bon exercici de introspecció poètica. M'ha fet pensar en els moments d'elucubracions que tenim tots al llarg de la vida.
    L'enhorabona

  • Ho saps[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-04-2013 | Valoració: 10

    Crec que t'has descrit perfectament, en negatiu, però t'has descrit perfectament. I si continues escrivint així, amb sinceritat i bellesa, encara ho sabràs millor. Al llit es fan moltes voltes; és un bon lloc per a pensar. I si creus que estàs en el bon camí, endavant! Pensar gaire avui en dia és una mica perillós, perquè te n'adones de tantes animalades i tanta poca reacció davant aquestes animalades, que és millor escriure i pensar lleugerament. Entre el carrer Taulat i Garcia Faria, darrera els hotels, hi ha uns passatges preciosos, verds, cada un amb una vegetació diferent, on és un goig anar-hi a passejar. Ho coneixes? T'ho recomano. Descansaràs. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

59754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/