TEMPS FUGIT

Un relat de: aurora marco arbonés
TEMPUS FUGIT

No vol mai perdre el temps. Com un avar
el compta, l’acarona, l’aprofita.
Calcula el pas i el ritme del rellotge:
dissecciona les hores mesurades
i els segons que el cronòmetre racciona.
“Faig tard, faig tard” afirma neguitós
i apressa els peus amb pas maratonià,
com aquell conill blanc dotat d’ulleres
que corria en un país de meravelles.
El temps perdut es posa a la cartera
i el prem, el comprimeix, se’n apodera.

Però el temps es burla del neguit:
s’escola sense dic i sense fre,
s’esgota, es posa en fuita, s’exhaureix,
s’escapa, es dessagna, s’evadeix.

L’avar el persegueix sense detura;
insistent, li estalona la petjada
li segueix el rastre i l’alenada
per a fer-ne un esclau al seu abast.

Ni ell ni el temps aturen el compàs.
Veurem qui guanyarà dels dos la cursa.






Comentaris

  • El temps [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 29-11-2012

    és un ocell apressat que mai vola damunt el mateix lloc.
    Un poema precios i molt del teu estil.
    Una abraçada , estimada Aurora.

  • Avui no[Ofensiu]
    Josep Ventura | 03-11-2012 | Valoració: 10


    estic trist, perquè ja no tornaré a trobar el que vaig perdre ahir,
    un dia de la meva vida.
    Una delícia de poema
    Una abraçada

  • Comentari de l'autora[Ofensiu]

    Se m'ha colat una falta d'ortografia i això no pot ser de cap manera, sinò em suspendran al Gran Dictat. "Raciona" no porta dues "c".

  • Lliçó de vida[Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-10-2012 | Valoració: 10

    Vers a vers fas del temps fugisser queixa i enaltiment alhora.
    Valorar el temps, viure cada instant com el darrer, és viure’l, però tot glosant-lo també ens mostres com podem ser-ne esclaus.
    Reflexió i poesia per a cada segon de la vida, lliçó que ens fas arribar i hem d’aprendre, viure amb plenitud i sossegadament amb la contemplació de com n’és d’eteri aquest temps, que és senzillament la vida.

    Un poema exquisit Aurora, ple de força i musicalitat que invita a la reflexió.

    Una abraçada, pren-la ara, sent-la, és de tot cor
    Núria

  • fugit però aprofitat[Ofensiu]
    ales de foc | 28-10-2012 | Valoració: 10

    per desgràcia, el temps és i serà la nostra ombra. Està davant, o al costat, però mai el podem trepitar, agafar i encara menys deturar, El que hem de fer és col.leccionar-ne fragments d'ell. De dies, de setmanes, d'anys. Establir una petita treva fins que se'ns endugui amb ell
    una abraçada literària. Carpe diem.

  • Espiral | 27-10-2012

    m'encanta com desenvolupes el tema, la comparació i els versos finals, són genials!
    jo també escric sovint sobre tempus fugi, crec que és un tema que ens obsessiona, ens acobarda potser perquè és algo que l'home no pot controlar, però també fa que tot el que cada moment viscut tingui un sentit, perquè sabem que mai es repetirà.

    encantada d'haver-te descobert.

  • tota una alegoria...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-10-2012 | Valoració: 10

    d'aquesta lluita que a vegades ens entestem a tenir contra un contrincant que no té rival

    bona reflexió alhora aurora

    gràcies per compartir i pels teus amables comentaris

    una salutació !
    joan

  • El temps...[Ofensiu]
    elenam | 26-10-2012 | Valoració: 10

    M'ha fet reflexionar aquest poema , doncs certament el temps passa i no s'atura, m'ha fet pensar en el meu marit que sempre diu, no tinc temps! però potser l'important és saber gaudir-lo encara que sigui caminant poc a poc.
    Felicitats!!!



  • Filosofia poètica[Ofensiu]
    Carles Ferran | 24-10-2012


    Un poema profundament filosòfic, i això no obstant, profundament bell. Estem en inferioritat davant el temps, però si amb alguna cosa el podem superar és amb els nostres poemes (o la nostra música).
    En un altre registre, potser t’agradi llegir el meu relat Les hores
    Gràcies un cop més pels teus comentaris. Una abraçada.

  • Fugit irreparabile tempus[Ofensiu]
    rautortor | 24-10-2012



    El temps que passa és irrecuperable, segons deia Virgili. No existeixen bancs de temps per un mateix. Certament, hi ha propostes de banc de temps però per oferir-lo als altres, a aquells que necessiten que algú els en dediqui part del seu. Però aquesta no és la qüestió.

    La primera estrofa és una visió nova i original del pas del temps. La figura de la persona que vol arribar a tot arreu, malgrat que no té més hores de les que té. Quin drama i quin neguit, però també, quina pena. Genial la imatge del protagonista prement, comprimint i apropiant-se d’un temps que, per consumit, ja no existeix.

    I també trobo un encert els set verbs sense pausa de la segona: s’escola, s’esgota, fuig, s’exhaureix, s’escapa, es dessagna, s’evadeix.

    Què bé que descrius l'avar entestat en esclavitzar-lo. Quina ingenuïtat i quina estupidesa! Però tu el fas real.

    Carpe diem, deia el poeta. Però, amb calma i sense tanta urgència ni arrogància. Ell, el temps, si existeix –que aquest és un altre tema–, ni s’aturarà per ningú, ni sentirà –si té sentiments, és clar– cap mena de remordiment.

    En un dels meus sonets sobre el mateix tema, escrivia:

    Creiem la vida eterna, persistent,
    sense destorbs; fugaç, però, resulta,
    sense tornada, feble, inconsistent.


    Justament això. Si els vols llegir, Sonet d’ara i sempre

    Com a bon clàssic, m’ha agradat el tema que has escollit aquesta vegada, Aurora.

    Raül

  • Ja sabem qui dels dos guanyara.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 24-10-2012 | Valoració: 9

    Qui empren una cursa contra el temps potser no acaba de ser conscient de que és una cursa de fons i que a la llarga el temps té tots els assos a la màniga. Mentre que nosaltres tenim el temps comptat. Tard o d'hora ens toca abandonar la cursa.

    Per això penso que més val gaudir del temps que no pas iniciar una lluita contra ell. No et sembla Aurora?

    M'ha agradat molt el teu poema.

    Felicitats

  • Profunditat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-10-2012 | Valoració: 10

    Un gran i profund poema Aurora. El pas del temps, implacable, no passa igual per a tothom. N'hi ha que no poden perdre ni un segon i n'hi ha que no els importa gens el seu pas. Un gran tema en la poesia, un debat apassionant. Felicitats per la forma poètica i les imatges que desenvolupes. Esperaré una mica de temps per anar-lo païnt. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 9.88

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.