repercussió

Un relat de: Espiral
La Maria tornava de la feina en el seu Seat Ibiza. Les retencions a l’entrada a Barcelona feien el viatge molt pesat i va encendre la radio per distreure’s. Una notícia va cridar la seva atenció.
“…a les sis de la tarda un incendi de causa desconeguda a les galeries Sarri de Barcelona. Els bombers han aconseguit apagar el foc que ha destrossat tres botigues de la planta baixa i han desallotjat les galeries i edificis contigus. De moment hi ha un mort per inhalació de fum, tres ferits greus i cinc més de lleus, tots ells han sigut traslladats a l’Hospital Clínic. La víctima és un home d’uns cinquanta anys, client d’una botiga de roba”
La Maria es va quedar de pedra. El cor va deixar de bategar-li fins que les botzines dels cotxes de darrere la van fer reaccionar. Ella havia enviat el seu marit a recollir el seu vestit a les galeries Sarri. Havien d’anar a una boda aquell cap de semana i la modista li havia dit que el tindria a punt a les sis. Ell li havia dit que li feia mandra i ella s’havia enfadat “No fas res en tot el dia i no ets capaç ni t’aixecar-se del sofà pèr fer-me un favor?”. Finalment ell havia cedit.

No podia creure que el seu marit fos mort però tot encaixava, com si el destí hagués decidit castigar-lo. I com se’n penedia d’haver-lo escridassat d’aquella manera.
Havia d’arribar ràpid a casa i trucara a l’hospital clinic. Va deixar el cotxe en doble fila, va pujar els graons de tres en tres i amb el pols tremolós va obrir la porta del pis.
Quan el va veure estirat al sofà mirant un partit de futbol amb una cervesa a la mà, va sentir que, de tanta tensió acumulada, les cames li fallaven i no li sortia la veu.

“No em mirirs amb aquesta cara, m’ha fet mandra anar a buscar el vestit. Perdona; hi aniré demà”.

La Maria va córrer a abraçar-lo i ell va correspondre sorprès. Ignorava que aquella tarda, la peresa li havia salvat la vida.

Comentaris

  • Tot un regal dels déus...[Ofensiu]
    F. Arnau | 13-01-2013

    Al teu relat passa com al meu, que la mandra li salva la vida al personatge, malgrat que sempre ens han dit que cal ser diligents...
    De vegades és molt millor agafar-se les coses amb calma.
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Dolça mandra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-01-2013 | Valoració: 10

    Un relat dolç, tendre, amb una altra cara de la mandra, la positiva. Potser de fortuna, vaja, amb molta fortuna, però a vegades la mandra ben escampada té el seu efecte positiu. Breu i concís, aquest relat me l'he sentit molt proper, com si fós la història dels veïns de sota. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

59744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/