Estic plena de gent.

Un relat de: Annalls
Estic plena de gent que no conec, i es passegen pel meu cap.
Em miren, somriuen i saluden quan ve la trobada,
jo faig el mateix.
Tinc la seva cara a dins i no els trobo…

Comentaris

  • Senzillament...[Ofensiu]
    polpa d'aire | 17-01-2013

    senzill i ben trobat.
    Qui no s'ha sentit així?

    Al llarg de la vida ens creuem amb tantes persones que és impossible, recordar-les totes.

    Gràcies pels teus comentaris. Per les teves paraules. Octubre és un moment important. M'agrada la lectura que fas del què escric.

    Una abraçada;

    Polpa

  • Ben cert és.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 16-01-2013

    A vegades les persones ens trobem o ens busquem i a vegades volem descansar d'aquestes persones que, no obstant, hi són: en calaixos mentals i en un ordre que pot canviar. Penso.

    La primera frase és una imatge que podria dur a un relat ben bé. Ja ho saps!

    Mena

  • que cert![Ofensiu]
    Espiral | 28-11-2012

    Ei, m'ha agradat molt aquest microtext.
    tan concís, expressiu...
    no saps com t'entenc, sovint sento que tinc algú dins el meu cap , persones que viuen en mi, potser totes elles són versions meves qui sap.

    tu m'has descobert i ara em toca a mi, vaig a llegir una mica per aquí :)

  • M'agrada[Ofensiu]
    elenam | 28-11-2012 | Valoració: 10

    Un poema breu que fa reflexionar, m'agraden els poemes curts que amb quatre paraules diuen tant...
    Abraçades

  • Visca aquesta plenitud[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-11-2012 | Valoració: 10

    Diferenciar la gent, sense qualificar és un exercici molt interesant i ajuda a prioritzar, sense excloure. M'agrada.

  • Bloody...[Ofensiu]
    Annalls | 22-11-2012

    Gracies Bloody...que tens a veure amb la Magalo? Es el teu alter ego? En els poemes encadenats (preciosos), hi apareixeu les dues.

  • Interpretacions[Ofensiu]
    Gabriel M. | 18-11-2012

    Un poema menut amb possibles vàries interpretacions. M'agrada.

    Cordialment,

  • Parèntesi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-11-2012 | Valoració: 10

    Ostres, quin poemàs, breu, però tan intens! La buidor que tots hem experimentat algun cop emmig de tothom, emmig de ningú. Fins i tot cada dia ens desplacem a la mateixa hora pels mateixos llocs, rodejats de les mateixes persones que desconeixem. Caram! Ah, moltes gràcies Anais pel teu darrer comentari que guardo a la butxaca. Companya del 59, ens anirem llegint, enriquint-nos. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

84 Relats

568 Comentaris

76133 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.