Sense escombra

Un relat de: Mena Guiga
La dona s'amaga en la pròpia gola
de foscor de por de rebuig d'enuig
i es col·loca damunt la testa el crani del boc
els cabells com socarrat bruc
i ningú no entra en ella mateixa
llevat d'ella mateixa.

La dona en les profunditats de la gola
amb herbes i bolets i arrels
i bulbs i alès d'ales i potes i plomes i ulls
amb olles i olles que arrenquen bulls
de fum fosc de por de rebuig d'enuig
abillada de tenebra s'esguerra s'esbreva
aigualeix la seva essència i l'escampa
degoteig del sostre, xaragalls a la pedra
ungles que escriuen que descriuen incompresa saviesa.

La bruixa en la cova.

Comentaris

  • bruixes sense escombra i[Ofensiu]
    joandemataro | 14-06-2012 | Valoració: 10

    enjogassades, com tu amb les paraules. Molt original Mena.

    moltes gràcies pel teu comentari al meu mirall, ha quedat gravat i es veu diferent

    abraçadetes
    joan

  • Bruixa pirula[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-06-2012 | Valoració: 10

    I com t'ho fas per trobar aquests jocs de paraules, aquesta musicalitat tan rotunda, aquestes definicions tan precises, aquestes... Que potser ets una mica bruixa? M'encanta somriure llegint-te, imaginant-te damunt l'escombra, escrivint amb la seva punta sobre un paper blanc o les tecles de l'ordinador. Records a la senyora bruixa i una forta abraçada.

    Aleix

  • Espiral | 14-06-2012

    Ei m'agrada molt, trobo que tens un estil molt original!!! Gràcies pels comentaris, la veritat és que m'han fet somriure i això és bo, perquè últimament estic bastant estressada.
    A mi també m'encanta observar els núvols i imaginar les formes que prenen! Sempre busco la inspiració en aquestes petites coses...


    Espiral, a dos minuts per les set, a la ciutat comtal.

  • M’ha agradat aquest poema, Mena! [Ofensiu]
    Entremons | 14-06-2012

    M’han agradat els jocs de paraules que fas i l’esquitx de mots en favor del so. Bonica descripció embolcallada d’innocència d’un estat irós i amb certa frustració de tot allò que ens bull i que alhora ens fa créixer. Felicitats!

    Abraçades!


l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434345 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com