Virtuts [3] La fortalesa de l’Ignasi

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
Ignasi Urda Tarín, de sempre havia considerat que tenia força fortalesa. De petit si feia alguna malifeta, per una o altra raó se les carregava un altre, ell no tenia cap càrrec de consciència que fos així, ans al contrari, se’n sentia alleugerit i amb la seva fortitud no sentia gens de pena per la víctima.

De més grandet va ser capaç, ajudat per la seva fortalesa, de deixar de banda la seva promesa de tota la vida per una aristòcrata, realment farcida de diners.

Ja casat, va muntar uns negocis per als quals va necessitar molta fortalesa ja que ell no tenia ni idea de què havia de fer.

Per circumstàncies de la vida, actualment viu en un paradís fiscal, lluny de la seva estimada pàtria... Aquest allunyament el suporta amb fortalesa ajudat, això sí, pel munt de diners que li han caigut per totes bandes, cosa que l’ha fet pensar que una altra virtut que té molt arrelada és la de la caritat. Perquè ja se sap que hi ha una frase que diu: la caritat ben entesa comença per un mateix.

———————
Escrit el 13/01/2018, rellegit i deixat igual el 16/01/2018 i, revisat amb rapidesa el mateix dia per Pilar Campmany i Piqué.

Comentaris

  • Ets tremendo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 25-02-2018 | Valoració: 10

    Sempre encertes la diana! Sí, sí, l'Ignasi no tenia remordiments de consciència i sempre ho feia pagar a un altre. Diuen els psicòlegs que aquestes persones són psicòpates, les que no creuen que facin mal perquè no tenen empatia amb els demés. I, a més a més, aprofiten la seva situació per a enganyar els altres. Sense sentit de la responsabilitat, sense pudor, amb tota la cara dura.
    Ai, Joan, el que estem obligats a viure! Injustícies de tota mena, incoherències totals i una manca d'ètica que arriba al summum. Esperem que s'escampi la boira en aquest ambient de corrupció i de dictadura i puguem tornar a ser persones que creuen en la democràcia.

    Petons per a tots

  • Fortalesa[Ofensiu]
    Nil | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Com diu eFortalesa.l relataire Vicent Terol: aquesta paròdia-denúncia en forma de relat té gràcia i compleix la seua funció a la perfecció. Però jo et vull preguntar-te si el mot Fortalesa ( tres cops apareix) i llurs derivats: Força i fortitud (un cop cadascun), els has usat a posta o hi són degut a la revisió feta amb rapidesa el mateix dia per Pilar Campmany i Piqué, com tu dius?. T'ho dic, perquè el relat és bo de debò. Però tant d'abús del mateix mot en un text tant breut, fa que l'escrit és desinfli. Aquesta és la meva critica constructiva, una abraçada, Nil.


  • Em sona[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-01-2018 | Valoració: 9

    No sé de qui parles exactament, i el cas és que em sona d'alguna cosa...

    Bromes a banda, veig que aquesta paròdia-denúncia en forma de relat té gràcia i compleix la seua funció a la perfecció. Ben ideat, amb la frase final que tanca el cercle. Molt bé.

  • Em resulta familiar...[Ofensiu]
    deòmises | 22-01-2018

    ...aquest Iñaki... Vull dir, Ignasi. Però no per ser del meu arbre genealògic... No patiu, que encara estic quasi pelat com una rata.

    Com sempre, bon relat! I millor sentit de l'humor


    d.

  • Sí senyor![Ofensiu]
    Lavínia | 21-01-2018

    La caritat ben entesa comença per un mateix! I tant que sí. Mira que se n'ha de tenir de fortalesa per pensar així! Si mai ensopegués amb aquest Ignasi Urda Tarín li diria "No saps tu prou bé com t'admiro, xato!"
    M'ha agradat molt el relat!

  • És com un acudit ![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Bon relat, escrit en clau d¡humor i jocs de paraules.

    Una forta, fortalesa, fortíssima, de la força de Pinya de rosa.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-01-2018 | Valoració: 10

    He rigut? Tots sabem qui es. Ben portat

  • Hi ha qui sap portar la consciència[Ofensiu]
    Materile | 20-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt ben portat com la vida del protagonista: sap el que vol i sap aguantar.

    Gràcies pel teu meravellós comentari, Joan. T'ho agraeixo molt.

    Una abraçada molt forta,

    Materile

  • eps! dos en un!![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 19-01-2018

    T'has saltat el mes! Has passat de la fortalesa a la caritat, però home! No tinguis pressa, ja arribarà la caritat al seu moment!

    I la fortalesa d'aquest personatge teu, és d'una descaradura que no arriba ni a virtut. Però al final són ells els qui en treu rendiment d'aquesta viure. Sort en tenim dels que són realment (no reialment) forts d'esperit.

    Bona broma la teva, ben portada, i et felicito!, per un cop has vist per on anaven els meus trets!! ;-) me n'alegro!

    Ferran

  • que no falti l'humor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2018 | Valoració: 10

    Joan, llegir-te és sempre una dosi de vitamina H, la de l'humor! Mira que li dono voltes, però aquest Ignasi em sona i no sé de què. Una forta abraçada!

    Aleix

  • Fort, l'Ignasi[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-01-2018

    Sobre tot penso que deu tenir unes galtes ben fortes, aquest teu Ignasi.
    No sé perquè em fa pensar en un que estiuejava a Viladrau amb la seva família.
    Gràcies pels teus comentaris, Joan, gairebé em fas posar vermella.
    Fins a la propera Virtut!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

101 Relats

1090 Comentaris

121637 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.